Acomiadaments i expedients de regulació d'ocupació en Ajuntaments (per Albert Calderó, publicat a CORAL nº3, novembre de 2008).

Segons informa la premsa de Sevilla i el diari econòmic Expansión, la crisi econòmica ha començat a colpejar amb força els Ajuntaments andalusos, amb greus conseqüències per la situació laboral. En concret, els Ajuntaments d'Almensilla, Valencina i Alcalá del Río, tots ells de la província de Sevilla, han dut a terme acomiadaments o estan ultimant els seus expedients de regulació d'ocupació.

Tot i el seu innegable dramatisme, aquesta pot ser en molts ajuntaments la única manera de resoldre el profund desajust entre ingressos i despeses que està produint en molts d'ells la crisi econòmica actual. En efecte, la crisi està provocant fortes reduccions d'ingressos, sobretot en aquells ajuntaments que pateixen el col·lapse sobtat del creixement urbanístic i veuen els seus ingressos ordinaris reduir-se per sota del nivell de la despesa de la plantilla de personal.

Cal ser realista en aquesta situació. Els serveis municipals són, majoritàriament, molt intensius en personal; si hi ha un desajust seriós entre ingressos i despeses, només reduint plantilles es pot modificar significativament aquest saldo.

En tot cas si algú hagués de pagar el cost polític d'aquestes mesures no hauria de ser el valent govern que les promogui ara, sinó els governs que no van calcular en el passat el risc de desequilibris d'aquest tipus.

El cert és que tampoc aquests governs no en són responsables únics. Van prendre decisions deixant-se portar pel clamor general. Des dels sindicats de funcionaris, fins a l'opinió pública, i les institucions estatals i autonòmiques, tot l'ambient institucional i social de la nostra ja llarga etapa democràtica ha plantejat una dinàmica de continuat increment de la despesa pública, molt justificada al principi, per compensar crònics dèficits en tot tipus de serveis públics, però que en els últims anys potser va superar els nivells de sostenibilitat econòmica. Seran necessaris alguns ajustos.

En algunes institucions locals seran necessaris els expedients de regulació d'ocupació i, per als funcionaris, els correlatius plans de racionalització de recursos humans, que han de ser els instruments per a una reestructuració de costos i de dimensió que gestionin amb el menor traumatisme possible els desfasaments que apareguin entre ingressos i despeses. És important entendre que és possible gestionar aquests dolorosos instruments minimitzant la seva contundència, sobretot si no s'espera a una situació desesperada per dur-los a terme.