Liderar equips és entendre com som

He conegut molts equips de persones que treballen bé junts, i tots comparteixen un tret: s'entenen.

Un dels principals problemes quan treballem amb altres persones és creure que tothom és com nosaltres. O que ho hauria de ser.

I no és així; i és molt millor que no sigui així. Som com som, i saber com som evita molts dels problemes del treball en equip.

Per exemple, segur que uns quants de vosaltres sou persones metòdiques, endreçadades, organitzadores, feineres, puntuals... Persones que, quan rebeu un mail, o llegiu una publicació com aquesta, la llegiu sencera, de principi a final. Persones que feu coses, persones que anomenarem "C".

Però aquestes persones C, per poc que hagueu treballat amb altra gent, sabeu que molta gent no és com vosaltres.

De fet, ja sabeu que hi ha molta gent que no llegeix els mails ni les publicacions fins al final o que diu que ho fa "en diagonal".

I no, no són persones que fan pitjor la seva feina! Són persones que tenen altres habilitats, que fan les coses diferent que vosaltres.

Perquè, per exemple, hi ha persones que enlloc de fer, primer -si els deixen- intenta pensar. Gent que abans de preguntar-se "com farem això", es pregunta "què hem de fer?" o "per què hem de fer això?".

Persones que davant d'una mateixa tasca, enlloc de començar a "fer coses", si poden primer ho rumien, li donen una volta, es fan preguntes... Persones que treballen bé amb idees, estratègies, valors... Persones a les que els agrada rumiar, imaginar, planificar... Persones que anomenarem "I", d'idees.

I clar, les persones de Coses, si no saben com són les persones d'Idees, no creuen que treballin, creuen que perden el temps! "Aquesta no fa res, només mira al sostre mentre jo no paro d'escriure!".

I també funciona en el sentit invers: la persona d'Idees veu com la de Coses s'hi posa immediatament, i pensa: "per a picar pedra ja hi ha màquines, cal rumiar primer què hem de fer!".

Una mica com la faula de la llebre i la tortuga, però tant la C com la I poden fer molt bona feina (o molt dolenta) per igual, només tenen maneres diferents de fer-la!

I encara hi podem afegir un tercer grup, el grup que segurament no haurà llegit tot aquest text fins arribar aquí, o l'estarà llegint en diagonal.

Hi afegim les persones que entenen la feina com una interacció, un diàleg entre l'equip, del qual surten les millors idees i es fan les millors accions...

Persones integradores, que parlen amb tothom. Que es pregunten a qui coneixen que els pugui ajudar en això o en allò. Les anomenarem "P", de persones.

Les persones P són qualificades com a "xerraires" per les laborioses persones de Coses, que no entenen que calgui parlar tant per treballar. I són de vegades qualificades de lladres per les persones d'Idees, ja que si els expliquen alguna idea, si els agrada la fan seva -i de vegades n'obliden l'autoria-, explicant-la a tothom.

A la vegada, les persones P no entenen la passió per la burocràcia de les persones de Coses, ni la poca voluntat de ser amics seus de les persones d'Idees -o de Coses! Les persones P tenen molts amics, coneguts i saludats, tant a la feina com a fora, mentre que a les C i a les I no els cal tanta gent a les seves vides.

Però els bons equips, els que de veritat funcionen, tenen aquests tres perfils: persones de Coses, d'Idees i de Persones. I encara funcionen millor si cadascú fa allò que sap i vol fer, i no fa de manera obligada coses que ni sap ni vol fer.

El bon lideratge d'un equip passa per entendre això. Per saber a qui demanar què. I entendre que no hi ha cap perfil dolent, que tots es complementen molt bé si s'entenen.