Les masses encara domables davant d'un bon speaker (per Casilda Güell. Publicat en REGI, tingui electrònica sobre desenvolupament de la gobernança en les institucions públiques, núm. 2. Gener de 2008).

Articles Revistes
1.564

Tony Blair va ser Prime Minister d'UK des del 2 de Maig de 1997 fins al 27 de Juny del 2007. Vaig estudiar en la London School of Economics en el departament de Ciència Política des de 1996 fins al 2005. El guru espiritual del New Labour, el sociòleg Anthony Giddens i tota la seva teoria sobre el Third Way s'estaven cuinant al final dels 90 en la LSE. Giddens seria director de LSE des de 1997 fins a 2003. El triangle Anthony Giddens (ideòleg del Third Way (gir cap al centre del Labour), Peter Mandelson (el director de Comunicacions del Labour party i inventor del terme New Labour amb polítiques més promercat) i Alistair Campbell (spindoctor de Blair i catalitzador d'aquestes noves idees) va congeniar a la perfecció i va permetre una època de poder aclaparador del Labour en el poder a la figura de Tony Blair.

Quant a política domèstica es refereix, Blair va incrementar la despesa pública en educació i salut, va introduir el salari mínim, el pagament de matrícules per als estudiants universitaris i reformes constitucionals com la devolució d'Escòcia i Gal·les. L'economia anglesa sota els seus mandats va funcionar bastant bé. Quant a política internacional, va contribuir significativament al procés de pau a Irlanda del Nord. Blair va recolzar incondicionalment a USA en la seva guerra contra l'Islam i en les invasions de l'Afganistan el 2001 i de l'Iraq el 2003 creient que l'Iraq tenia|posseïa armes de destrucció massiva. Va ser molt criticat per això. Tanmateix, no sóc qui per fer un judici|seny de valor sobre l'era Blair. La història el posarà al seu lloc com fa amb tots els líders polítics el seu temps degut.

Avui, en record del seu últim speech com Prime Minister el 26 de setembre del 2006 que aquí reproduïm en anglès i en espanyol i que resumeix perfectament els seus ideals, voldria parlar de la seva gran arma política: la seva capacitat de parlar en públic.

Blair sempre va tenir com|com a majors enemics als seus companys de Partido, els membres de l'Old Labour perquè la política de Blair era molt més conservadora que la de qualsevol d'ells. Tanmateix, al final dels seus speeches, tots ells acabaven plorant o assentint embadalits. La seva oratòria és també la característica que el va distingir de seguida del seu més directe rival, Gordon Brown. Blair i Brown competeixen pel lideratge del partit laborista des de 1994 però Blair sempre va tenir més suport del públic.

Quines són les característiques d'aquest speech triomfant? Blair és carismàtic i informal. El seu speech és tan bo que l'han copiat moltes agències de vendes per telèfon. Blair parla amb una gran seguretat i sembla tenir raó i conèixer la veritat. La seva forta convicció religiosa és de gran suport en aquest cas. A més, Blair sap fer tot el teatre necessari en públic. Blair no solament no té por del públic. Blair el diverteix el públic i, si és hostil, el diverteix encara més. Sap semblar dolgut davant de les crítiques i, alhora, reaccionar a elles amb rapidesa i eficàcia. Sap fer pauses quan és necessari, entonar bé i no avorrir. Blair parla amb calma (la celeritat del discurs denota inseguretat), acompanya el seu discurs amb gests contundents i vigorosos, els seus discursos mai no són massa llargs i les idees sempre són molt clares. Envia missatges clars i directes. Arriba a la gent. Per exemple, el seu missatge al partit al partit el 1996 en ser elegit líder del Partit va ser concís. "La meva prioritat és educació educació educació".

Blair és un gran professional de l'oratòria tant en el sentit clàssic com fórmula per aconseguir més vots com en el sentit més modern perquè usa l'oratòria com un canal molt útil de màrqueting polític i venda de la seva imatge i idees. No ho dubtin. Blair ha preparat el seu discurs a casa, ha pres notes i ha assajat. Zela deia que "Inspiració és aixecar-se a les 5 del matí "tot el treball|feina previ contribueix a la seva seguretat a l'hora de presentar-lo.

Recordant el manual de Jordi Moretones i Suñol El príncep de l'oratòria publicat per Estratègia Local, "L'èxit de d'una comunicació oral assegura un impacte profund i intens del missatge i la plena consecució de l'objectiu, com en cap altra situació. Parlar en públic és un acte que ajuda a incrementar i consolidar el lideratge i que ajuda a difondre idees. Parlar en públic és un acte de seducció i persuasió". Blair és un mestre de l'oratòria.



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522