Estudi sobre la gestió de la crisi municipal a les grans ciutats nord-americanes

Per Albert Calderó

El Philadelphia Research Initiative és una organització no lucrativa que es dedica a la investigació sobre la problemàtica urbana - finançada pel Pew Charitable Trust, una gran institució filantròpica nord-americana - i ha publicat un interessant estudi sobre gestió de la crisi municipal a les grans ciutats: "Tough Decisions and Limited Options:How Philadelphia and Other Cities are Balancing Budgets in a Time of Recession"

El títol ja és indicatiu del contingut: "Decisions difícils i opcions limitades: Com Filadelfia i altres ciutats estan equilibrant els pressuposts en temps de recessió". Realitza un estudi comparatiu de tretze grans ciutats nord-americanes: Atlanta, Baltimore, Boston, Chicago, Columbus, Detroit, Kansas City, Los Angeles, Nova York, Fènix, Filadelfia, Pittsburgh i Seattle.

Totes elles afronten risc de severs dèficits en els anys venidors, ja que preveuen una reducció neta d'ingressos que oscil·la entre el 10 i el 20 per cent dels seus ingressos ordinaris anuals, a causa de la reducció en la recaptació d'impostos per la ralentització de l'activitat econòmica.

El reequilibri pressupostari només és possible amb dos tipus de mesures: reducció de despeses i augment d'ingressos. Vegem les estratègies d'aquestes ciutats en els dos camps.

En matèria de despeses la clau està en les despeses de personal, que constitueixen entre el 70 i el 80 per cent del total de despeses ordinàries. Llavors només són possibles dos tipus d'estalvi: reduir personal o reduir els costos per treballador. L'objectiu generalitzat és evitar acomiadaments, en conseqüència les estratègies se centren en congelar els processos selectius, eliminar vacants, no cobrir les baixes per jubilació o mort i en incentivar jubilacions anticipades. Però malgrat això moltes ciutats no podran evitar els acomiadaments.

En molts casos l'estratègia inclou buscar la negociació amb els sindicats, proposant-los evitar els acomiadaments a canvi de certs sacrificis de la plantilla, com a congelació de salaris, dies de permís sense sou i altres mesures similars. Per exemple, a Chicago l'Alcalde ha plantejat als sindicats que si no accepten 14 dies de permís sense sou per a tots els empleats municipals haurà d'acomiadar 1100 d'ells.

Les mesures de reducció de personal o del nivell de servei s'estan aplicant amb prioritat a espais recreatius, piscines, biblioteques i a la recollida d'escombraries.

Pel costat dels ingressos moltes ciutats estan estudiant increments d'impostos o taxes, si bé la majoria eviten fer-ho en els impostos locals bàsics: estudien increments molt focalitzats a sectors concrets amb capacitat econòmica: tarifes de parkings, d'espais recreatius, o nous impostos a restaurants.

Una altra rúbrica d'augment d'ingressos que s'estudia és vendre o llogar espais públics o privatitzar la seva gestió, aplicant peatges o tarifes per ús.

En resum, totes les ciutats estan fent grans esforços per trobar la solució menys dolorosa i que menys hipotequi la qualitat dels serveis present i futura; però totes són conscients que aquest és un problema que no poden eludir.