Ningú no en té ni idea

Joan Queraltó

El còmic John Cleese va recollir el passat 13 de setembre la Rose d'Or en reconeixement a la seva carrera artística; el fundador dels Monty Python, ben conegut a casa nostra també per haver escrit i protagonitzat l'Hotel Fawlty, i Un peix anomenat Wanda, va recollir el premi donant un discurs memorable.

"Ningú no en té ni idea". Quan la sèrie televisiva dels Monty Python es va començar a emetre, set dels nou caps de departament de la BBC la van qualificar de fracàs total, i no van tenir ni una crítica favorable als diaris fins a la segona temporada. La pel·lícula Monty Python and the Holy Grail necessitava 240.000 lliures per a vestuari, que cap productor va voler aportar, i per pagar-ho van haver de recórrer a l'amistat de bandes com Led Zeppelin, Genesis i Pink Floyd. Quan Cleese va escriure el guió del primer capítol d'Hotel Fawlty l'avaluador de la BBC va qualificar-lo de "ple de clixés" i "personatges estereotipats", un futur"desastre total". Per fer "La Vida de Brian" no van aconseguir els 2 milions de lliures de pressupost de cap dels estudis britànics o americans, que van rebutjar la proposta, sinó que l'exbeatle George Harrison els va acabar posant de la seva butxaca... I van recaptar més de 200 milions a taquilla.

Davant tots aquests exemples, John Cleese hi aporta una explicació, manllevada de la psicologia: "per saber com de bo ets en alguna cosa, calen gairebé les mateixes habilitats que per ser bo en aquella cosa... El que vol dir que si no en saps d'alguna cosa, et manquen exactament les habilitats necessàries per adonar-te'n que no en tens ni idea". "Ningú no en té ni idea, però algunes persones tenen més probabilitats d'encertar-la que d?altres", perquè ho han fet més vegades, perquè hi han treballat, perquè ho coneixen millor, perquè han tingut èxit abans, perquè han après dels seus errors...

Aquesta afirmació provocadora també serveix, crec, per al nostre món de la consultoria institucional; molt sovint hi ha persones que rebutgen la nostra tasca, o no la valoren i la guarden en un calaix sense aplicar cap de les idees proposades, simplement perquè no tenen ni idea que no en tenen ni idea. I nosaltres, que segurament sovint no tenim gran idea, sí que hem desenvolupat una experiència, resultat de molts errors i molts èxits, per a tenir més probabilitats d'encertar-la que d'altres, especialment que qui no ho ha provat mai.

Quan els Monty Phyton van presentar la seva idea de fer un programa de televisió, el responsable, veient que no van ser capaços de respondre les seves preguntes sobre què volien fer exactament, els va dir "feu 13 capítols i veiem com va".

Per això hi ha clients que, sabent que no en saben prou, confien en els nostres serveis. I no-clients que no saben que no en saben prou, i no hi confien ni hi confiaran mai. I una experiència que ens diu que als primers els acostuma a anar millor. Però, per a saber-ho, s'ha de provar.