Com s'elabora l'organigrama d'un ajuntament de mida mitjana: 6 problemes i 6 solucions

A molts regidors els fa molta il·lusió fer de caps del seu personal, però com que tenen dedicació parcial gairebé no coincideixen amb el seu personal... i sovint la majoria tampoc hi tenen gaire experiència ni traça en això de manar ! Molts passen ràpidament de voler decidir-ho tot a desaparèixer per no assumir responsabilitats en situacions conflictives...

Tothom del govern ha d’assumir la responsabilitat, o bé de manar de veritat, assumint els drets però també les obligacions del comandament jeràrquic, els que tinguin temps de dedicació i també capacitat de comandament; o bé de deixar que comandin altres i fer un paper de responsable funcional, amb capacitat de donar instruccions però sense responsabilitat jeràrquica.

Molts tècnics municipals pensen que han de manar perquè sí, però volen poder donar ordres sense assumir les responsabilitats del comandament: Volen el dret de manar sense l’obligació de fer-se responsables de la bona feina i la bona disposició dels seus subordinats.

S’ha d’explicar molt bé què és el comandament en el segle 21: No és fer de senyor feudal. S’ha de formar a tots els comandaments, polítics i tècnics, en mètodes i habilitats jeràrquiques. I s’ha de cessar els mals comandaments dels llocs de comandament. Cap càrrec municipal ha de ser un comandament irresponsable ni despòtic.

Hi ha tendència a organitzar tot l’ajuntament en funció de les regidories delegades, que sempre són moltes: Això crea un organigrama fragmentari, amb molts caps de molt pocs subordinats cada cap, que en teoria fan de tècnics i a la vegada de caps.  

Si algú ha de fer a la vegada de cap i de tècnic és seguríssim que farà només de tècnic, perquè la feina de cap és la més difícil i ingrata que hi ha. I així acabarà no manant ningú i fent tothom el que li dóna la gana. Hi ha d’haver pocs caps, que cada un mani molta gent (mínim 10 persones) i que mai un cap faci a la vegada de tècnic.  

A un ajuntament mitjà entre l’alcaldia i els tècnics hi ha sovint un cert “garbuix” de tinències d’alcaldia, regidories delegades, directius, eventuals i comandaments més o menys formalitzats i més o menys efectius, però que tots volen manar més o menys; que és difícil i incòmode de destriar... però que convindria destriar.

L’organigrama ha de definir una sola línia jeràrquica, ben clara i com més curta millor, entre l’alcaldia i qualsevol empleat municipal. I té de tenir com a màxim dos esglaons intermedis, tot i que l’ideal seria que n’hi hagués només un. Com més gent mana en teoria més segur és que ningú mana en la pràctica.

Les lleis no diuen quin òrgan és el competent per aprovar l’organigrama; per aplicació de la competència residual hauria de ser de l’alcaldia, però la decisió sobre organigrama ha d’estar coordinada amb decisions que són del Ple, com el Reglament Orgànic, la Relació de Llocs de Treball, la plantilla pressupostària, la plantilla de places...

La solució pràctica és que l’aprovi el Ple a proposta de l’alcaldia; però el Ple hauria d’aprovar-lo de manera que es respectin les competències de l’alcaldia pel que fa a nomenaments, delegacions, i ajustos de recursos a les necessitats canviants. Cal un acord sobre organigrama que sigui normatiu i flexible.  

I com es fa tot això ?

Potser potser, contractant algú que hi entengui...