Control, caps Treballaddictes!

Definim les T, els Treballaddictes, com persones per a les que la feina és la vida. No fem referència a la patologia, l'addicció a la feina, sinó descrivint el fet que situen la feina per davant d'altres aspectes de la seva vida.

A més, com també expliquem al nostre mètode, totes les lletres poden ser controlades o descontrolades. És a dir, hi ha persones T que situen la feina per davant de la vida però ho fan d'una manera controlada, efectiva, útil per a la feina i per a les seves relacions personals; però també hi ha persones T descontrolades que queden totalment absorbides per la feina, i que sovint assumeixen que tothom hauria de fer el mateix.

I si aquestes T, a més de descontrolades, són caps d'equips, els conflictes són habituals, tant amb les persones Hedonistes -per a les quals la feina no és la vida- com amb altres persones Treballaddictes però controlades: trucades fora de l'horari de treball per coses que es poden solucionar l'endemà a la feina, missatges de matinada o en cap de setmana o en vacances demanant immediatesa per a coses que algú altre podria respondre... En resum, tenen la feina al cap dia i nit, laborable i festiu, i creuen que la resta de l'equip també ha de treballar de la mateixa manera, i que els que no ho fan no són ni poden ser bons treballadors.

Això és un error, tant per al seu benestar personal com per a la bona feina del conjunt del seu equip. Com bé saben els T controlats, intentar que tothom posi la feina per davant de la vida no sempre funciona i, inclús amb qui funciona, no és sostenible en el temps si no és per a feines variables amb terminis molt curts i estrictes, feines de projectes o en situacions de crisi, on cal molta disponibilitat i intensitat.

Si la feina demana molt en poc temps, de manera molt focalitzada i amb una dedicació discontínua i variable, si és una feina que s'ha de continuar de vegades a casa i el cap de setmana, o una feina que sovint espatlla les previsions d'horaris o jornades i complica l'agenda... En aquests casos extrems, és evident que una actitud Treballaddicte facilita les coses, mentre que els Hedonistes pateixen molt. Però, inclús en aquestes feines ben específiques, aquesta intensitat no es pot mantenir de manera indefinida -per molt que un cap Treballaddicte descontrolat pensi el contrari.

En canvi, hi ha altres feines on els bons Hedonistes excel·leixen: feines on cal concentració, objectivitat, previsibilitat i una certa regularitat, sense gran exigència d'agenda... O feines on és més important el treball col·lectiu, o fins i tot que hi hagi un bon ambient de treball... O fins i tot feines amb alt risc de frustració... -que no s'enduen a casa.

Ser Treballaddicte no assegura ser millor o pitjor cap ni aconseguir liderar millor o pitjor un equip; però l'autocontrol de la T dels caps Treballaddictes sí que garanteix un millor ambient de treball i molts menys conflictes amb el conjunt de l'equip!