Liderar equips (també) és entendre les implicacions vitals

Com som
28

Tots els equips tenen persones que posen la feina per davant de la vida, i persones que posen la vida per davant de la feina.

La importància que donem a la feina en la nostra vida és el que en el nostre mètode anomenem implicació vital, i defineix l'actitud amb que encarem la nostra feina quan entra en competència amb altres vessants de la nostra vida, les ganes de fer allò que fem quan treballem, la conciliació entre la nostra professió i la resta d'activitats vitals en les que participem.

El grau d'implicació vital és la quarta dimensió del nostre mètode, i, com a tal, és un element independent de l'estil de treball, la motivació, o l'estil de gestió de conflictes.

Així, definim dos grans grups de persones en funció del seu grau d'implicació vital.

Hi ha persones per a les que la feina és la vida. Les anomenem persones T, Treballaddictes.


Cal aclarir que fem servir el terme 'treballaddicte' sense fer referència a cap patologia; no parlem de ningú tingui una addició que necessiti un tractament, simplement descrivim un grau d'implicació vital que situa la feina per davant de tot.

Així, les persones T es preocupen per la seva feina més que de qualsevol altra cosa; la seva implicació vital amb la feina la situa al centre de la seva vida, conscientment o inconscient, volgudament o no.

Situar la feina al centre de la vida no fa ningú millor treballador, ni més eficient o fins i tot més treballador que altres persones. El grau d'implicació vital treballadicte vol dir posar la feina per davant d'altres prioritats vitals, dedicant-hi més hores de les que calen.

De fet, habitualment les persones T detecten ben aviat que la seva implicació vital els suposa problemes personals i també professionals i, per sobreviure, sovint aprenen a auto-controlar la seva dedicació a la feina per tal de no abandonar del tot altres eixos vitals importants.

Hi ha un segon grup de persones per a les que hi ha vida més enllà de la feina. Les anomenem persones H, Hedonistes.


En aquest cas també cal aclarir que no fem servir "hedonista" com a sinònim de la filosofia que identifica el bé amb el plaer, sinó com un terme que ens sembla descriptiu per a la "persona que no posa la feina com a primera prioritat i dedicació de la seva vida".

Les persones H treballen el que cal treballar, i prou. Viuen en una diversificació d'interessos personals, entre els quals la feina pot ser important -però sense ser l'element fonamental. Si hi ha altres interessos vitals que entren en conflicte amb la feina, adopten estratègies de conciliació segons el moment -o la seva situació personal-, amb el que la seva implicació vital amb la feina té sempre un grau de distanciament, de planificació.

Com que ser hedonista està mal vist en moltes feines, les persones H aprenen a amagar-se, a aparentar ser falsos treballaddictes. De fet, normalment per sobreviure a la feina els cal mostrar un fals entusiasme, raonable per a treballar, i també per evitar que la seva actitud es percebi pels companys de l'equip com una manca d'implicació.
Però ser una persona H no vol dir ser menys treballador, ni menys eficient; vol dir tenir altres prioritats vitals que fan que la feina es prengui amb un cert distanciament, altres prioritats que també demanen temps i dedicació.

En els nostres equips de treball conviuen persones T i persones H; en aquesta dimensió, el que és important és que uns i altres no només es coneguin i reconeguin en les seves diferents implicacions vitals, sinó que les entenguin com el que són; és a dir, ni una persona treballaddicte és millor treballadora ni una persona hedonista és pitjor treballadora.

Com en altres dimensions, per a que l'equip funcioni tot dependrà del grau de control d'uns i altres sobre la seva implicació vital.

Una persona treballaddicte descontrolada serà totalment ineficient, dedicant més hores de les que calen a la feina, més dies dels que calen, i no tenint cap mínima implicació en altres àmbits personals que també són importants -amb molts problemes professionals també, donat que l'equip patirà les conseqüències del seu excés d'implicació vital, fora d'hores, en cap de setmana... Si no s'adona que li cal controlar-ho!

Per la seva banda, una persona hedonista descontrolada caurà ràpidament en la procastinació, la inacció... No només atendrà altres interessos vitals, sinó que atenent-los descuidarà la feina fins a un punt on tindrà problemes professionals importants, si no percep la necessitat de controlar la seva implicació vital.

En aquesta dimensió també cal tenir en compte que el grau d'implicació vital en la feina pot evolucionar durant la vida professional; és a dir, segons la feina concreta que es fa pot passar que algú sigui treballaddicte perquè li agrada molt, però la vida el pot dur a ser hedonista si va necessitant més temps per a altres àmbits personals o familiars... I la vida el pot tornar a dur a centrar-se en una feina que li agrada molt temps després... És a dir, és una dimensió on el moment vital de cadascú és important per a definir-lo, i pot variar en el temps.

Però el que és important remarcar és que uns i altres, T i H, poden ser bons treballadors i treballar bé en equip, coneixent les seves implicacions i fins i tot respectant-les.

Per exemple, els caps treballaddictes han d'entendre que al seu equip hi pot haver persones hedonistes, i que poden ser de fet molt útils perquè, com que són gent que prioritza en funció de diverses variables, poden tenir una capacitat de dedicació flexible del seu temps que pot ser interessant en moments de necessitat -sempre que es respecti la seva implicació en altres aspectes vitals en els altres moments.

De fet, les persones H són especialment bones en feines on cal regularitat, ser objectiu i previsible; feines on no per treballar moltes més hores s'acaba abans o es fa millor. Les persones T, en canvi, són molt útils per a feines de projecte, on cal molta disponibilitat i intensitat, on s'ha de fer molt en molt poc temps.

Tots els nostres equips compten amb persones T i H, tot i que les segones sovint se n'amaguen; compartir aquesta reflexió en equip pot ajudar a millorar l'ambient de treball, i a ser més eficients en allò que fem junts, respectant les implicacions vitals (controlades) de cadascun dels membres de l'equip.



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522