"No puc deixar l'empresa en mans del meu fill!" -o com hi ha maneres diferents de fer que poden ser tant o més bones que les nostres.

Empresa familiar de gran èxit, aixecada i encara liderada pel pare, ja en edat de jubilació, amb els seus dos fills compartint tasques de direcció. En una situació similar -a molt més petita escala- a la ja explicada arran la sèrie Succession, el pare no veu clara la successió: el fill gran no sembla tenir interès per liderar, i el fill petit, que sí que en té, no mostra les qualitats que el pare creu que ha de tenir si ha d'agafar el seu lloc al capdavant de l'empresa, tant pel que fa a la manera de dur el negoci com a la seva implicació personal.

Si ja coneixeu el nostre mètode, us serà fàcil entendre el problema des del punt de vista del pare a partir de les lletretes de cadascun dels tres actors implicats: el pare ILNTA, el fill gran PEDTF; i el fill petit CiLNHM.

El pare ILNTA va crear el negoci de zero, inicialment com una petita botiga on poder-hi posar a treballar el seu fill gran; ja des del primer dia, fent ús de la seva gestió d'Idees, combinada amb la seva actitud Treballaddicte, dia a dia va anar proposant noves idees, noves maneres d'augmentar el negoci, de destacar respecte la competència, d'expandir-se en zones del país on no hi havia encara oferta... Fins i tot quan el negoci va passar d'una botiga a diverses empreses amb més de 500 treballadors, la seva manera de treballar no va canviar: des de primera hora del matí fins a la matinada, el seu cap no deixa de pensar en noves idees i propostes per augmentar o diversificar o consolidar el negoci, a totes hores, en cap de setmana, o festiu, o de vacances. De fet, ell mateix considera la seva actitud T com una de les claus del seu èxit, ja que dedica tot el seu temps a la gestió d'Idees, a pensar escenaris, estratègies, projectes... La seva manera d'exercir el Lideratge és precisament a partir d'aquestes Idees pensades -i proposades- a tota hora; combinat amb el seu tacte Negociador davant dels conflictes, i amb l'exteriorització Actoral de les emocions.

El fill gran, PEDTF, va començar treballant al capdavant de la primera botiga del pare; les seves habilitats de gestió de Persones i la seva exteriorització Franca de les emocions van ajudar-lo molt en el tracte directe amb els clients, tant els que entraven a la botiga com els que ell anava a buscar fent de comercial amb empreses, primer de la ciutat i després de la comarca i les comarques properes... Sota el lideratge propositiu del pare, el fill va anar fent créixer el nombre de botigues, deixant d'estar físicament en elles però ajudant els equips, formant-ne els comercials... La seva voluntat d'Empatia va ajudar-lo per poder dirigir un equip de persones cada cop més gran i diversificat, amb el pare exercint el seu lideratge fort i ell, amb la seva gestió Defensiva dels conflictes i el seu saber fer amb persones des de la complicitat, va engreixar la màquina fent que tot funcionés rodat a nivell de relacions humanes; de fet, va impulsar -a partir d'una de les idees del pare- un conjunt de remuneracions i premis diversos per als treballadors, combinats amb algunes festes anuals per crear sensació de pertinença -des del moment que el nombre de botigues i altres empreses relacionades va fer que molts dels treballadors no es coneguessin entre ells perquè no treballaven junts en el seu dia a dia... I així va arribar a estar al capdavant de tota la gestió comercial de les diverses empreses, l'àmbit on la seva P es troba més còmoda, i sense cap voluntat de succeir el pare al capdavant del negoci, a no ser que sigui per obligació.

El fill petit, CiLNHM, va entrar al negoci familiar una mica més tard, quan ja estava en creixement, i ho va combinar amb estudis universitaris empresarials i de lideratge; des del començament, es va dedicar a intentar optimitzar el funcionament de la xarxa de botigues, fent servir la seva gestió de Coses per a implementar petites millores de manera sistemàtica, a base d?Excels i indicadors, assumint progressivament més responsabilitats fins a acabar liderant amb ganes la gestió del dia a dia de l'empresa -un aspecte que al pare avorria profundament, i sempre delegava en altres persones; a més, a poc a poc, ha intentat afegir una "i" petita a la seva C, a partir de treballar al costat del seu pare I, entenent-ne la utilitat i treballant aquest aspecte de manera activa, amb formació universitària i professional, prova i error sistematitzats, i voluntat d'exercir el seu Lideratge no només des de la gestió de les Coses sinó aportant també una mica de gestió d'Idees, a imatge del pare; la seva exteriorització Misteriosa de les emocions, combinada amb la seva gestió de Coses i voluntat de Lideratge, el deixa en un segon pla de cara els treballadors, els contactes comercials i les relacions públiques del negoci, un lloc on no només s'hi troba còmode sinó que el permet exercir un Lideratge del dia a dia, el lideratge preferit dels CL.

Un cop en coneixem els perfils, entenem els dubtes del pare; ell entén liderar el negoci des de les seves lletretes: liderar el negoci, per a ell, és ser qui proposa Idees, estratègies, projectes de futur; és tenir voluntat de Liderar, de manar, de posar-se al capdavant; és tenir una actitud Negociadora davant dels conflictes, sense atropellar però sense deixar-se trepitjar; és ser Actoral i transmetre les emocions que s'han de transmetre quan s'han de transmetre; i és ser Treballaddicte, dedicar-hi totes les hores de tots els dies de la setmana, fora d'horaris laborals, pensar-hi sempre -i enviar whatsapps o correus a qualsevol hora, en el moment que la idea apareix.

Així, el fill gran no només es descarta sinó que tampoc sembla ser la persona adient per a dur el negoci des del punt de vista del pare; gestiona Persones, no Idees; no vol Liderar sinó que busca Empatia, ser apreciat per treballadors i clients; davant del conflicte deixa passar temps i com a molt es Defensa, però no l'afronta de manera Negociadora, amb empenta; sí que és Treballaddicte com el pare, però la seva manera de treballar no és la mateixa i, per a ell, no és l'adequada per a liderar el negoci... I la seva Franquesa el fa massa transparent.

Des del punt de vista del pare, en canvi, el fill petit sí que presenta qualitats; ha vist com durant els anys ha avançat per tal de poder ser una mica gestor d'idees, sense deixar de ser un gestor de Coses; li reconeix la motivació pel Lideratge, l'aspecte que considera més important en el moment de donar el relleu, i li agrada la seva gestió del conflicte Negociadora, la mateixa que ell exerceix amb mestratge. Que sigui Misteriós el molesta, perquè li costa molt més llegir-ne els pensaments que amb el seu fill gran Franc, però ho pot arribar a veure com una avantatge per a ocupar la posició al capdavant del negoci. Ara bé, l'element que el frena, que no entén, i que veu com insalvable... És la seva actitud Hedonista davant de la feina. El seu fill petit és algú que, sempre que pot, marxa de cap de setmana ben lluny, a fer surf o escalada o qualsevol altre esport, i 'desapareix' sense respondre-li els missatges o les trucades de feina fins el següent dia laborable. Algú que vol que li respectin les hores de feina i les hores de descans, i que quan no treballa realment té altres interessos als que hi dedica energia i vida, gaudint-los tant o més que la feina. Aquest és l'element insalvable per al pare Treballaddicte, l'Hedonisme del fill que, més enllà d'això, reuneix bona part de les qualitats que ell considera que ha de tenir el seu successor.

Conversant amb el pare amb calma, veient les seves lletres i les lletres dels seus fills, descobrim elements interessants; s'adona que el seu fill gran P té de segona en el seu comandament una persona molt C, que li compensa la gestió del dia a dia i el permet centrar-se en la gestió de Persones en la que excel·leix; i, en paral·lel, seu fill petit Ci té de mà dreta una molt bona P, en qui delega totes les relacions personals per tal de concentrar-se en allò que sap i vol fer.

També s'adona que el fill gran E realment no vol posar-se al capdavant, i que el fet que el seu germà sí que ho vulgui no li suposa cap problema ni conflicte, des de l'estima i el bon rotllo que té tant amb el seu pare com amb el seu germà -fet que des de la seva L li costava d'entendre, perquè a ell sí que l'emprenyaria.

Però l'element realment diferencial és fer-lo adonar que es pot liderar un negoci com el seu sent un Treballaddicte però també un Hedonista; el seu fill petit no vol treballar les 24h del dia els 7 dies de la setmana, però això no el fa pitjor sinó diferent, i fa que sigui molt eficient en les seves delegacions. Tot allò que lidera el fill a l'empresa té altres persones que se'n responsabilitzen a tota hora, en moments diferents, delegat de manera ben sistemàtica des de la seva gestió de Coses, de manera que no hi ha mai res que quedi desatès, i al ser diverses persones que fan les mateixes funcions en moments diferents, també hi afegeixen altres maneres de veure-ho i treballar-ho, amb el que no només és eficient sinó que afegeix elements diferencials que el seu lideratge Treballaddicte personal no aporta, tot i ser més directe i donar més sensació de control. De fet, la seva manera de treballar T fa que ell cregui que, si ell no hi és, o li passa alguna cosa, ningú no pot suplir-lo. La manera de treballar del seu fill petit H fa que, en una situació similar, la seva part del negoci funcioni igual de bé, amb tot de delegacions funcionant fins que ell hi pot tornar.

Crec que aquest cas real il·lustra una de les utilitats més senzilles -i alhora més interessants- del nostre mètode; un cop entenem com som nosaltres, i com són els altres, podem veure altres maneres de ser i de fer que poden ser tant o més bones que les nostres, si les entenem com són, i no com nosaltres volem que siguin. Les habilitats professionals d'algú no seran millors o pitjors per les seves lletretes, però entenent-les podrem valorar-les millor i veure que, per exemple, hi ha maneres diferents de dur un negoci que poden ser exitoses, si les entenem.