Balenciaga -o la dificultat de delegar.

"Tots estem acostumats a delegar, a deixar fer els altres, però tu... Et cal controlar-ho tot. Ensenyes als teus sastres a col·locar les agulles, a les teves cosidores a cosir i a les teves models a caminar. Totes són extensions teves. Formes part de cada vestit que fas. Què faries si fessis prêt-à-porter? Ets un rei!"

Això que la Coco Chanel diu a Balenciaga a la mini sèrie "Cristóbal Balenciaga" ens descriu prou bé el personatge; veient els sis capítols, descobrireu un Balenciaga que segons el nostre mètode seria una persona amb una necessitat de Resultats extrema; una R tan brutal que, com li diu la seva amiga i competidora Coco Chanel, gairebé fa personalment cadascun dels vestits per a les seves clientes. Algú que diu sentir el més semblant a la felicitat quan aconsegueix fins i tot participar en el procés de fabricació de les teles que utilitza, controlant tot el procés des de la creació del teixit fins a l'elaboració final del vestit, revisant personalment cadascun dels passos, sense socis que hi interfereixin, ningú que pugui decidir res sobre tot el procés, només ell.

A les persones R, com expliquem al mètode, els costa molt delegar; la seva necessitat de Resultats fa que vulguin ser responsables del màxim del procés per tal d'assegurar-se personalment que el resultat de la seva feina és com elles creuen que ha de ser, i això és molt complicat quan en una tasca hi participa molta gent diferent, més encara si aquestes persones també poden decidir amb els seus propis criteris, i no es limiten a executar allò que la persona R voldria.

Aplicant això a les nostres organitzacions, sovint trobem persones R liderant equips, que per poc que siguin una mica eficients excel·leixen en el mestratge dels seus subordinats, ensenyant-los com s'han de fer les coses -segons el seu criteri-, colze per colze i fent-ho amb ells de manera que n'aprenguin... Però a qui no agrada manar, que només exerceixen aquest lideratge com a mitjà si és obligatori per aconseguir el resultat que volen. I que no busquen cap copet a l'esquena, cap suport dels altres, ni volen el poder o la fama... Com en Cristóbal Balenciaga, les persones R s'expressen amb els seus vestits, les seves obres, el resultat de la seva feina.

Però moltes vegades les persones R no entenen que el resultat de la seva tasca no els pertany, que la tasca s'acaba; un bon exemple és el diàleg que té el Cristóbal Balenciaga de la sèrie amb una dona al sortir de missa, havent-se adonat que duu un dels seus vestits, i mal planxat:

- Bona tarda, senyora. Sap que pot portar el seu abric a la Maison Balenciaga perquè el planxin?
- Perdoni?
- He vist que el gavany no cau...
- Ho sento, però no sé qui es pensa que és vostè per insinuar que el meu abric està fet malbé.
- Aquest és el meu abric. Soc en Cristóbal Balenciaga.
- Encantada de conèixer-lo, però s'equivoca: l'abric és meu, el vaig pagar jo i me'l puc posar com vulgui. Bona tarda.

L'abric ha estat fet pel Cristóbal Balenciaga, que n'ha supervisat segurament des de l'elaboració de la tela fins al cosit final, fins i tot fent-hi alguna cosa personalment durant el procés; però l'abric s'ha venut, aquesta senyora l'ha comprat, i si el duu 'mal planxat' és la seva decisió, i un R com en Balenciaga no ho pot entendre. Per a ell, les seves obres, el resultat del seu treball, és seu, és, com li diu la Coco Chanel, una 'extensió' d'ell mateix.

Hi ha algunes persones R a les nostres organitzacions que, també fent servir l'expressió de la Coco, se'n senten reines o reis; no busquen el poder, no volen dominar, però la seva manera d'actuar per tal d'aconseguir el resultat que consideren adequat les pot dur a oblidar que formen part d'un equip, d'una organització, on hi pot haver altres opinions vàlides, altres aportacions adients, altres persones capaces. La temptació de fer-ho tot elles directament, de tirar pel dret, els és molt natural. Els és molt difícil compartir, els sembla impossible delegar.

Però si els fem entendre que el resultat final pot ser encara millor si deleguen amb intel·ligència, i que no tenen perquè perdre el control de tot el procés... Poden esdevenir encara més eficients, i millorar el conjunt de l'organització.