The Bear, un equip que es complementa

'The Bear' és una sèrie que, a partir del caos de la gestió d'un restaurant, ens fa conèixer i apreciar la complexitat de personalitats d'un equip que treballa sota molta pressió. I, com que ens explica a fons com són els seus protagonistes, seguint el nostre mètode podem veure amb facilitat les seves "lletretes"... Intentant no fer cap spoiler pels que no hagueu vist encara cap de les dues primeres temporades, i proposant-vos-ho en format 'joc' per als que ja coneixeu el mètode.

En Carmy, Carmen Berzatto, és un xef estrella que ha treballat als millors restaurants del món, i que, després del suïcidi del seu germà, torna a Chicago per a fer-se càrrec del seu bar d'entrepans. Viu de i per a la cuina, el seu món gira al voltant dels fogons, d'una manera clarament obsessiva. Però, tot i dedicar-hi totes les hores, no es permet el luxe de gaudir d'aquesta feina; admet que sempre té por que tot s'espatlli i que, per això, es protegeix tant dels moments bons com dels dolents. A diferència del que ha viscut treballant a les millors cuines del món, intenta que l'ambient de treball sigui respectuós, sense sortides de to ni llenguatge agressiu o abusiu. Encoratja els seus treballadors, i si cal els ensenya ell mateix com fer les coses de la manera que creu millor.

Davant dels conflictes, se sent superat i, si pot, els esquiva o s'amaga; calla, no diu les coses, se les guarda... Pot arribar a explotar, però només si tot arriba a un punt de no-retorn, i de seguida se'n penedeix.

No vol saber de res que no sigui la feina de la cuina; passa de les tasques administratives o de direcció de l'empresa per a dedicar-se a cuinar, a fer que la cuina funcioni. I afronta la tasca de cuinar amb molta creativitat, pensant els quès i els perquès, imaginant els plats i fins i tot dibuixant-los fins i tot abans de cuinar-los.

Al Carmy li costa molt expressar les seves emocions i parlar-ne; a la sèrie el veiem finalment assistint a sessions d'Alcohòlics Anònims. A partir de la reflexió que hi fa, intentarà preguntar conscientment als altres com es troben o fins i tot provarà de gaudir més del que fa.

Amb tota aquesta descripció, podem veure que en Carmy respon al perfil IRDTM: gestor d'Idees, motivat pels Resultats, Defensiu, Treballaddicte i Misteriós; treballa tenint idees, pensant i solucionant problemes; el mou aconseguir els plats perfectes, la cuina que doni els resultats que ell creu que ha de donar; afronta els conflictes de manera defensiva, esquivant-los o posposant-los fins que és inevitable; viu de i per al seu treball; i costa saber què sent o què pensa només mirant-li la cara, perquè normalment no expressa -o oculta- les seves emocions.

La Syd, Sydney Adamu, és una jove xef que s'incorpora al restaurant perquè vol aprendre del Carmy; és una dona intel·ligent i ambiciosa, a qui els seus anteriors caps defineixen com "increïblement llesta i talentosa" i "increïblement impacient i verda". Al primer capítol en Carmy queda sorprès del seu currículum, i no entén perquè vol treballar a un restaurant d'entrepans... Però ella té clar que vol aprendre dels millors, com en Carmy.

L'apassiona la cuina i dedicar-hi totes les hores del dia; vol un ambient de treball respectuós i professional, i això fa que sovint 'xoqui' amb la resta dels treballadors que, amb més anys i sense una formació formal com la seva, no entenen els canvis que proposa. Tot i la situació que sovint és molt frustrant per a ella, intenta sempre fer bona cara, una actitud positiva i un somriure, passi el que passi pel seu cap i sigui qui sigui qui té al davant.

En Carmy la nomena "sous-xef", i, tot i la dificultat i la seva joventut, no s'arronsa davant de la gran responsabilitat ni s'amaga davant dels molts conflictes que això provoca, sinó que els encara des del començament, intentant buscar solucions que siguin beneficioses per al conjunt de l'equip. Aporta mètodes i processos, maneres de fer que la cuina sigui més eficient. També és creativa, i canalitza aquesta creativitat a partir de l'assaig i error, el provar i anar provant, ara un ingredient i ara un altre, ara més temps de cocció i ara menys... Fins aconseguir el plat perfecte.

Seguint el nostre mètode, podem dir que la Syd té un perfil CiLNTA; gestora de Coses amb una mica d'Idees, motivada pel Lideratge, Negociadora davant dels conflictes, Treballaddicte i Actoral; és a dir, treballa gestionant coses però aportant-hi també creativitat, li agrada posar-se al capdavant de l'equip i liderar-lo, afronta els conflictes amb negociació des del començament, la feina és la seva vida i expressa les emocions que creu que ha d'expressar en cada moment, amb independència del que senti en realitat.

En Richie, Richard Jerimovich, era el millor amic del germà d'en Carmy i qui l'ajudava al capdavant del restaurant; per fora sembla sovint enfadat i sarcàstic i fins i tot desmenjat, un cop el coneixem veiem que és un escut que amaga algú que vol estimar i ser estimat però que no vol fer-se mal. Es preocupa moltíssim pel que ell considera la seva família, els seus amics, el seu entorn... Però no ho sap expressar de manera poc agressiva, i xoca sovint amb la resta de companys.

En Richie tenia un rol important al restaurant mentre el germà del Carmy era viu, i al començament es resisteix tant com pot a tots els canvis que en Carmy vol impulsar, i molt especialment al lideratge de la nouvinguda Syd. S'enfronta agressivament a totes les propostes que semblen anar contra l'esperit que el local havia tingut fins aleshores, i que el fan sentir també gelós per no ser algú estimat i centre de l'atenció de la resta de companys. Fa notar el seu descontent, tothom sap quan està enfadat, tant perquè ho diu com perquè fa cara d'enfadat, crida i s'expressa sense cap reserva ni contenció.

És una persona molt social, amb molts amics i coneguts i saludats, tot i el seu caràcter -o potser per això; és qui duu amics com en Fak a treballar al local, qui coneix tothom del barri... I qui ningú -ni ell mateix- no acaba de tenir clar què aporta al restaurant. Això canvia a la segona temporada, quan a partir d'una experiència -que no explicarem per al gaudi dels que encara no l'heu vista-, en Richie s'adona que pot orientar totes les seves habilitats socials a ser el responsable de l'atenció als clients del restaurant, amb un resultat espectacular.

Així, podem definir el perfil del Richie com el d'un PEOHF: gestor de Persones, motivat per l'Empatia, Ofensiu davant del conflicte, Hedonista i Franc; és a dir, treballa relacionant-se amb altres persones, el motiva sentir-se apreciat i estimat, afronta els conflictes ofensivament, atacant o fent llistes negres i tornant-se després, la feina no és la seva vida -però sí que és una de les poques oportunitats que té per socialitzar així que sovint hi és però no treballa-, i només mirant-lo ja sabem si està content o enfadat o trist, sense gaire filtres.

Com veieu, tres dels protagonistes de The Bear no podrien tenir perfils més diferents; un d'Idees, una de Coses i un de Persones; un de Resultats, una de Lideratge i un d'Empatia; un Defensiu, una Negociadora i un Ofensiu; dos Treballaddictes i un Hedonista; i un Misteriós, una Actoral i un Franc. Tres persones amb tres perfils tan diferents que, ben ajustats i en un ambient professional i de col·laboració, poden fer un gran treball complementant-se... Però que, desajustats i en el context d'una sèrie de ficció, donen per a moltes hores interessants de conflictes, ajustos, passes enrere i endavant, relacions complexes... Un munt de trames ben satisfactòries per als espectadors!