Els tres protagonistes de The Office, paradigma dels tres estils de treball descontrolats
The Office és una premiada sèrie americana de nou temporades on podem viure, en format de fals documental, el dia a dia d'una oficina i les relacions entre els treballadors de l'empresa paperera Dunder Mifflin.
En Michael Scott és el cap de l'oficina: tot bones intencions, amb un peculiar sentit de l'humor i molt passat de voltes en les seves bromes. És un exemple paradigmàtic del que en el nostre mètode de segmentació socioprofessional anomenem "gestor de Persones", un P. Les seves habilitats professionals s'orienten a treballar amb gent, a passar-se el dia xerrant, comentant, discutint... Treballar per a ell és fer això, parlar i parlar, intimar, intentar crear el que considera que és el millor ambient de treball possible, i creu que aquestes habilitats es poden aplicar igual quan feia de comercial -amb gran èxit- que quan fa de cap -amb gran fracàs.
Era el millor dels comercials de l'empresa, el més hàbil amb les paraules, el que aconseguia tancar qualsevol contracte organitzant un bon àpat i xerrant i xerrant... I un cap nefast, sense cap habilitat de direcció ni voluntat de manar en res. Un altre dels protagonistes de la sèrie, en Jim Halpert, fa un gràfic on explica l'ús del temps del Michael: "El 80% del temps el dedica a distreure els treballadors, el 19% procastina, i l'1% el dedica al pensament crític", i afegeix que ha incrementat el percentatge de pensament crític per a que sigui prou gran i aparegui al gràfic.
Per al Michael, com per a qualsevol P que no controla els seus impulsos, celebrar el seu (o qualsevol) aniversari a l'oficina és més important que treballar, fer qualsevol reunió per parlar de qualsevol tema és més important que treballar, i ser amic dels seus treballadors i intentar que hi hagi el millor ambient de treball possible és molt més important que treballar.
La seva ineptitud com a cap de l'oficina contrasta amb la seva espectacular habilitat com a comercial; les seves bromes i la manera com tracta els companys de feina com amics íntims són totalment inapropiades per l'oficina, però funcionen sorprenentment bé quan els receptors són possibles clients que acaben contractant els serveis de l'empresa gràcies a aquest paio tan simpàtic que els fa sentir tan bé i els escolta i els assegura que pot solucionar els seus problemes.
En Michael és un bon exemple de com si una persona P no controla els seus impulsos i entén que treballar és més que parlar i crear un bon ambient de treball, pot acabar esgotat sense prendre cap decisió ni avançar en cap projecte... I encara més si és el cap!
El trio protagonista el completen dos comercials, en Dwight Schrute i en Jim Halpert.
En Dwight és un dels personatges més peculiars de l'oficina; ambiciós assistent del Michael, destaca la seva total manca d'habilitats socials, i la seva manera intensa i obsessiva de treballar i d'estar preparat per a qualsevol situació. És un exemple paradigmàtic del que el nostre mètode anomenem "gestor de Coses", un C. Algú que ha desenvolupat activitats metòdiques, endreçades, ordenades, i que s'orienta a l'acció, al fer. És un home d'acció i molt treballador, que tant fa d'assistent voluntari del sheriff com duu la granja familiar, tant és mestre d'arts marcials i cinturó negre de karate com campió de ping-pong, i fins i tot emprenedor, propietari de l'edifici on hi ha l'oficina i administrador del seu dia a dia.
En Dwight actua, s'entrena, es prepara, treballa incansablement per aconseguir el que creu que necessita per fer la seva feina, i la dels altres. No té ni vol tenir cap habilitat social, perquè ell sol ho pot fer tot, quan s'hi posa. I en Dwight és un personatge C tan extrem, tan mancat de cap habilitat en cap de les altres dues dimensions, que no només creu que tothom hauria de fer-ho tot com ho fa ell, sinó que els martiritza de manera obsessiva, entenent que treballar és fer allò que fa ell i res més.
En Jim Halpert, el darrer dels nostres protagonistes, és un noi espavilat que s'avorreix sobiranament fent de comercial per a l'empresa, i dedica molt de temps a preparar bromes per fotre el treballador Dwight -i a flirtejar amb la recepcionista. És un exemple paradigmàtic del que anomenem un gestor d'Idees, un I. Algú per a qui treballar és pensar, rumiar, solucionar problemes. Algú que s'avorreix amb feines repetitives, que busca estratègies per fer les coses enlloc de fer-les directament. Algú que si no té problemes per solucionar se'ls inventa, algú que descontrola tant la seva I que que pot dedicar hores i hores d'avorriment a pensar les bromes més elaborades contra el seu 'rival' Dwight.
S'ha considerat en Jim l'estereotip del jove format que treballa en una feina que no el motiva, i ell mateix sempre diu que aquesta és una feina temporal, "només una feina, perquè si avanço i pujo en l'empresa, serà la meva carrera, i si això és la meva carrera, m'hauré de tirar a la via del tren". En Jim dedica molt poca estona a treballar, però tampoc li cal gaire més per aconseguir fer la feina -perquè com a I treballa pensant estratègies diverses per tenir la feina feta ràpid, i això el deixa amb moltes hores mortes -de fet, sovint ja ha fet les vendes de tot l'any quan encara falten mesos, amb el que la seva productivitat esdevé zero per manca d'interès i remuneració.
Així, un cop identificat el triangle protagonista de The Office, veiem que a priori aquest seria un equip professional molt potent: un cap P, que coneix el negoci i sap com fer les millors vendes, amb dos comercials C i I, que sota la seva direcció podrien coordinar estratègies i acció per a multiplicar les vendes. Afortunadament per a la comicitat de la sèrie i el nostre gaudi com a espectadors , els guionistes exploten les pitjors característiques d'aquests tres estils de treball per donar-nos múltiples exemples de com qualsevol dels tres pot ser nefast si es duu a l'extrem i s'ignoren o menystenen els altres dos. I això ens dóna tres molt bons exemples arquetípics dels estils de treball descontrolats, persones que es deixen endur pel seu estil de treball i en lloc de treure'n profit n'acaben sent víctimes, i en lloc d'equilibrar-lo s?esbiaixen cada cop més en la seva única lletra.
Michaels, Dwights i Jims del món... Si potencieu els aspectes positius dels vostres estils de treball i n'equilibreu els negatius, enlloc de deixar-vos portar de manera descontrolada, no només sereu molt més productius sinó que us ho passareu millor a la feina -i a la vida!
