Succession, o com podem esdevenir presoners del nostre perfil
Succession és una sèrie centrada en la família Roy, els propietaris de Waystar RoyCo, un grup mediàtic aixecat i liderat pel pare, en Logan Roy, i que aspiren a heretar tres dels seus quatre fills, en Kendall, la Siobhan "Shiv" i en Roman.
Sense entrar massa en la trama de la sèrie -per permetre que els qui no l'heu vista la pugueu gaudir-, crec que aquest drama familiar té alguns elements interessants des del punt de vista de dues de les dimensions del nostre mètode, l'estil de treball i la motivació.
En Kendall, el més gran dels tres germans en disputa per la successió del pare al capdavant de l'empresa, és qui de bon inici sembla l'hereu natural -i designat, ja que dels tres és qui té la posició més important dins de l'empresa familiar. Durant la sèrie tenim diverses oportunitats de veure quin és el seu estil de treball; quan rep algun encàrrec del pare, o decideix tenir alguna iniciativa pròpia, cerca tota la informació necessària i l'estudia, fa números, els treballa, escriu propostes detallades... Per a ell, com a gestor de Coses que és, treballar es fa així, posant-s'hi i fent feina tangible, llegint i produint papers. Treballar és fer, produir, treure propostes i iniciatives a partir d'aquesta feina tangible i estudiada.
En Roman, el segon germà en disputa, no s'assembla gens al Kendall en el seu estil de treball; també comença la sèrie treballant a l'empresa, en un lloc menys important, i aparentment no es pren seriosament res de res. Però quan el pare li encarrega la mateixa tasca que al seu germà és quan més clarament veiem la diferència d'estils: enlloc de llegir, estudiar, treballar papers, veure alternatives, escriure... En Roman hi rumia, sense que ho sembli, per acabar apareixent amb alguna idea inesperada, alguna proposta que no surt d'haver treballat els papers del Kendall sinó de mirar-se l'encàrrec de lluny, valorar alternatives, plantejar-se què podria ser millor fer o per què es podria fer alguna altra cosa... Una manera de treballar de gestor d'Idees.
I la Shiv, la germana petita, ha après a treballar d'una manera diferent a la dels seus dos germans; a l'inici de la sèrie veiem que ha fet carrera fora de l'empresa familiar, al món de la política, assessorant candidats... Aplicant les seves habilitats interpersonals, de relació i influència, no tant per a fer equip sinó per a promocionar-se personalment, però clarament fent ús de les eines d'una gestora de Persones: llegint els ambients, les opinions dels altres, adaptant-se al que pensen per tal d'intentar aconseguir allò que vol.
Si hi afegim la segona dimensió del nostre mètode, la motivació, entendrem encara més les diferències entre els tres germans; durant la sèrie els dos fills mostren en diversos moments què els mou, què els preocupa, què busquen... I les seves motivacions semblen coincidents. Ho expressen de maneres diferents, però tant en Kendall com en Roman semblen necessitar l'aprovació del pare, el seu afecte, l'expressió de la seva estima. Els mou la necessitat d'Empatia, de sentir-se estimats -tant per les persones del seu entorn com molt especialment pel seu pare. Fins i tot quan s'hi enfronten molt directament, per molt que hi hagi baralles i traïcions, sempre acaben necessitant la seva aprovació, el seu afecte.
La Shiv, en canvi, té una motivació diferent; no renega de l'afecte del pare, però la seva ambició de substituir-lo al capdavant de l'empresa no sembla venir de cap necessitat d'empatia sinó d'una voluntat de liderar, de posar-se al capdavant, de decidir, de manar. La seva motivació és el Lideratge. I aquesta motivació es nota també en com tracta el seu marit, company d'estratègies i confabulacions dins de l'empresa, utilitzant-lo sense cap mania com un peó més en les seves jugades per aconseguir fer-se amb el control, i fins i tot sacrificant-lo si cal, sense cap sentimentalisme, pel bé superior que és aconseguir la successió familiar.
Un cop definits els perfils dels tres germans en funció dels seus estils de treball i les seves motivacions, és interessant parlar d'en Logan Roy, el pare; el seu tret principal, que es aparent de manera immediata i sobre el que es construeix tota la sèrie, és la seva L descomunal, la seva necessitat de Lideratge, la seva voluntat de dirigir no només la seva empresa sinó, mitjançant aquesta, l'economia, la política i la societat, exercint la seva influència gràcies als seus mitjans de comunicació, posant i traient presidents dels Estats Units i, en definitiva, sentint-se gairebé amo del món.
El seu estil de treball no és ni C ni P; ja té tot d'executius a qui paga per picar pedra, per dur a terme els seus projectes i per a gestionar-li les persones i caure bé i ser simpàtics i agradables amb qui toqui quan faci falta. En Logan Roy ha construït l'imperi a través d'instints, estratègies, Idees que ha mantingut fins i tot quan els col·laboradors més propers no les han vist gens clares. Per a ell treballar és això, rumiar, maquinar les idees que el mantindran al capdavant del seu imperi, que el faran tenir més poder. De fet, més d'un cop expressa que tot el que fa no ho fa per diners, i sembla cert en el sentit que la motivació real és ser qui té més poder, qui mana sobre tota la resta -gràcies als diners però no només pels diners, també per influència mundial del seu grup de comunicació.
Entenent això, es fa més evident l'argument de la sèrie: en Logan Roy, un IL imparable, no vol deixar el poder per molts anys que tingui ni per molt que sigui el més sensat; com a L que és, creu que la competència entre els seus fills és la millor manera per aconseguir un successor digne d'algú tan important com ell, però a tots tres els troba dificultats insalvables.
En Kendall, CE, hauria de ser l'hereu natural perquè ha estat sempre al seu darrera, executant tot allò que li ha ordenat, sent-li lleial fins a la devoció... Però el menysté perquè la seva E el fa semblar dèbil a ulls d'una L tan descomunal, i tampoc no aprecia el seu estil de treball C, molt allunyat del que ell com a I considera que cal per a dirigir el seu imperi. Tots els conflictes que això genera donarien per a més d'un article, però es poden resumir en que, passi el que passi, fins i tot quan intenta imitar al pare i s'hi enfronta, el CE busca la seva aprovació, sense trobar-la.
A en Roman, IE, el pare li veu espurnes de genialitat, moments on creu que és l'únic fill que té aquesta manera de fer tan seva, l'estil de treball que fa que aparegui amb una idea inesperada, una estratègia d'èxit aparentment apareguda del no res. Però, com amb en Kendall, la E li sembla un obstacle insalvable, l'afecte que en Roman busca fa que a ulls del seu pare no sigui algú que pot liderar res, algú que si cal farà el que faci falta per mantenir el poder, sense cap emoció ni sentiment que l'aturi dels seus objectius.
I per això la Shiv, PL, és la que, com li diu -només en privat!-, és i sempre ha estat la preferida... Perquè és l'única dels fills que comparteix la necessitat de Lideratge, l'única de la seva progènie a qui en Logan respecta en aquest sentit. Però també és la seva condemna, perquè, a banda de no veure-li la manera de treballar que ell entén com l'única d'èxit (la I), la necessitat de Lideratge d'en Logan Roy és tan extrema que, fins i tot si creu que ella té la fusta que ha de tenir per a ser una líder com ell, no aconsegueix fer el pas de donar-li res, perquè, en el fons, creu que ella ho ha de voler tant, ha de tenir tanta ambició, que ho ha d'agafar com ell ho ha agafat abans, sense que ningú li doni tot fet... Per a ell, la Shiv ha de guanyar-ho, ha de 'matar el pare' per esdevenir una Logan Roy, si és que vol ocupar el seu lloc.
Analitzant les dues primeres dimensions d'aquests quatre personatges s'explica l'interès d'una sèrie on el conflicte entre els seus protagonistes està assegurat; però és també una bona manera de reflexionar com, massa sovint, les persones ens deixem portar per com creiem nosaltres que s'han de fer les coses, en funció de com som, i no donem oportunitats a gent diferent de fer coses diferents que potser poden obtenir el mateix resultat o fins i tot millorar-lo.
Qualsevol dels tres fills del Logan podria ser-ne un gran successor, si en Logan entengués que per a succeir-lo no cal algú IL com ell, i que les virtuts dels seus fills el complementen molt bé; però, afortunadament per a la continuïtat de la sèrie i el gaudi dels espectadors, és presoner del seu perfil i es deixa portar pel que anys i anys li han semblat demostrar que funciona, assegurant-nos més temporades de conflicte per la seva successió.
