Jean-Luc Picard, el negociador imaginatiu
Explorador, comandant, diplomàtic... Jean-Luc Picard, capità de la U.S.S. Enterprise al món de Star Trek, és un personatge gairebé renaixentista, amb múltiples interessos -des de l'arqueologia fins a les arts, amb una xenofília important que el fa gaudir de l'aprenentatge de noves cultures alienígenes i enorgullir-se de la seva habilitat per a interactuar-hi productivament.
Membre d'una família de reconeguts científics, soldats i exploradors -amb avantpassats que van lluitar a la Batalla de Trafalgar, un Premi Nobel de Química, o alguns dels primers colonitzadors de Mart-, com a capità de la Flota Estel·lar participa en nombroses missions d'ajuda humanitària, diplomàcia, algunes intervencions militars i primers contactes amb fins a 27 noves espècies alienígenes amb interès per unir-se a la Federació.
Tant a The Next Generation com a les diverses pel·lícules posteriors -i a la nova sèrie, Picard-, hi veiem algú competent i diligent, professional, que valora l'honor i la lleialtat... I que en situacions de risc es manté equànime. Davant d'un conflicte, enlloc d'amargar-se o d'atacar, en Picard valora totes les opcions, i intenta triar la que beneficiï més a totes les parts, començant per la Federació a qui representa.
En el nostre mètode, definim l'estil Negociador davant del conflicte -el de les persones que anomenem N-, com aquell que en tot conflicte hi veu una situació a gestionar, més que com un problema. Els N veuen els conflictes com oportunitats per aconseguir alguna cosa, a diferència dels Defensius i dels Ofensius -dels que ja vaig parlar en aquest article anterior. Els negociadors no defugen els conflictes, sinó que s'hi troben còmodes, i hi intervenen activament, intentant maximitzar el seu benefici -i també el dels altres- a partir de la mediació, la negociació, l'arbitratge entre les posicions enfrontades.
En Jean-Luc Picard és un molt bon exemple de persona N; sempre intenta la via diplomàtica, sempre intenta que els líders d'altres espècies alienígenes o faccions negociïn les seves diferències. Cada cop que un capità enfadat li exigeix qualsevol cosa apuntant la seva nau amb tot el seu armament, enlloc de respondre immediatament, en Picard s'atura i intenta no contestar en calent. En lloc de semblar que simplement reacciona a la provocació, el que fa es respondre com creu millor, fins i tot amb l'alerta vermella sonant i amb tota la seva tripulació cridant; manté la compostura, s'atura, pensa... I respon de la manera que creu adequada en funció de l'amenaça, en funció del conflicte, sense deixar-se superar ni atabalar ni dirigir per la immediatesa del problema que té al davant.
Ser Negociador, però, no vol dir no fer servir l'amenaça de violència; quan en Picard parla amb els Klingon, i aquests l'amenacen i insulten, ell també amenaça i insulta -perquè sap que això és part de la seva cultura, i sap que així es guanya el seu respecte. Per això es convidat a intervenir en la política Klingon dos cops, fent del que ells anomenen "Àrbitre de la Successió" quan mor el líder de l'Imperi Klingon i, també, durant la Guerra Civil Klingon, liderant les forces de la Federació per aturar la provocació romulana.
Perquè el bon Negociador negocia fent servir el llenguatge de l'altra part, sigui quin sigui; en Jean-Luc Picard no sembla dèbil davant dels forts, ni fort davant dels dèbils; correspon els seus interlocutors tal i com creu que aquests l'entendran; si s'enfronta amb uns alienígenes que volen expulsar els colons de la Federació del seu planeta a partir de tot d'arguments legals, en Picard aconseguirà dilatar les negociacions precisament fent servir una negociació hiperdetallada i totalment legalista, fent servir el llenguatge que entenen -i aprecien- aquests alienígenes, per tal d'aconseguir temps per reubicar els seus colons. Si intenta establir el primer contacte amb una espècie de llenguatge incomprensible per als traductors universals de la Federació, enfrontar-se plegats a un enemic comú convivint amb un dels seus capitans li permetrà entendre i aprendre el seu llenguatge, obrint-los la porta a la integració a la Federació.
I no s'ha de confondre la possible cautela del Negociador amb por al conflicte; al contrari, algú com en Jean-Luc Picard encara el conflicte amb respecte però sense por, l'afronta i el soluciona de manera imaginativa, dedicant-li el temps que calgui, sense reaccionar en calent, i intentant minimitzar-ne les conseqüències negatives per a totes les parts.
La manera com comanda les seves tripulacions també és un bon exemple de la seva N; sovint el veiem assegut a taula, escoltant tots els seus oficials abans de prendre cap decisió important, sense assumir que sap totes les respostes, i fent-los alhora corresponsables d'allò que es decideix.
A més de la seva habilitat Negociadora, Jean-Luc Picard no s'entendria sense el seu estil de treball d'Idees: la seva natura inquisitiva, detectivesca, es veu en totes les seves intervencions en el món de Star Trek. De fet, és el creador de noves tàctiques, com l'anomenada "maniobra Picard", i ell mateix diu en algun episodi que "sempre hi ha una sortida de qualsevol capsa, una solució per a qualsevol puzle, només cal trobar-la", o que "les coses només són impossibles fins que ja no ho són!".
Tal i com expliquem en el nostre mètode, la combinació de la visió estratègica amb una alta capacitat negociadora, el perfil IN, és un perfil ben dotat per a grans fets, capaç d'adaptar-se al conflicte de manera imaginativa, inventant solucions. Per exemple si en Q, una entitat alienígena de poder gairebé diví, duu en Picard i la seva tripulació a una situació insostenible... En Picard serà capaç de demanar-li ajuda, sense por a mostrar debilitat, perquè entendrà que és l'única manera de superar el conflicte -i aconseguirà així trobar imaginativament l'única solució possible que evitarà morts i destrucció, superant la prova impossible que en Q li plantejava. No s'arronsa davant del conflicte, i fa servir les seves habilitats d'Idees al servei d'una negociació guanyadora.
En Jean-Luc Picard té un altre element característic de la seva personalitat, que l'ajuda molt en tota situació de conflicte: la calma que transmet en tot moment, gràcies a la seva cara impassible, estoica -fins i tot quan una situació l'altera greument. Però d'això, que es correspon amb una de les tres possibles exterioritzacions emotives del nostre mètode, potser ja en parlarem en propers articles!
