Els sàpiens som de Coses, Idees i Persones
A Sàpiens: Una breu història de la humanitat, Yuval Noah Harari defineix el que anomena "revolució cognitiva", les característiques del el nou llenguatge dels homo sàpiens que no només ens va diferenciar dels neandertals o els homo erectus sinó que ens ha dut a dominar el món.
Harari planteja que aquest nou llenguatge dels sàpiens té tres noves capacitats ben diferenciades, capacitats que es corresponen amb els tres estils de treball del nostre mètode.
La primera d'aquestes capacitats és que els sàpiens vam ser capaços de transmetre més informació sobre el món que ens rodeja, de manera molt més detallada. No només podem dir-nos que a l'altra banda d'aquell turó hi ha aigua potable, o que en aquell bosc s'hi amaga un animal perillós, sinó que podem concretar-ho molt més que altres animals.
Podem parlar de coses de manera molt detallada, el que ens permet coordinar accions complexes, com evitar lleons o caçar bisons. Així, els que nosaltres anomenem gestors de Coses (C) són persones que fan d'aquesta capacitat el seu estil de treball. Persones a qui preocupen els detalls, saber com es fan les coses; persones d'acció, d'actuar, de fer.
La segona de les noves capacitats del llenguatge dels sàpiens és que som capaços de transmetre més informació sobre les relacions socials; podem explicar-nos qui es fa amb qui, qui és més de fiar, de qui hem de desconfiar perquè ens ha enganyat algun cop, qui ha fet això o allò... Aquesta capacitat ens ha permès com a espècie crear grups més grans i cohesionats, grups que d'inici ja podien arribar fins a 150 individus. Els nostres gestors de Persones (P), de fet, fan d'aquesta capacitat el seu estil de treball. Per a ells treballar és parlar, connectar persones, fer safareig productiu... Conèixer les altres persones del seu entorn i connectar-les, preocupar-se per qui sap què o qui pot fer què...
La darrera de les noves capacitats d'aquesta revolució cognitiva dels sàpiens, segons Harari, és la capacitat dels sàpiens per a transmetre informació sobre coses que no existeixen: esperits tribals, de nacions, empreses, diners, drets humans... Pensar i proposar idees que, en tant que són conegudes i cregudes, defensades, per prou sàpiens, esdevenen realitats tot i no ser elements tangibles. Això ens ha permès com a espècie la cooperació entre un gran nombre de desconeguts, desconeguts que comparteixen alguna idea o idees. I aquesta és la capacitat de la que els nostres gestors d'Idees (I) en fan el seu estil de treball, les per a les que treballar és proposar solucions, noves idees, estratègies, propostes, valors... Pensar elements potser molt poc tangibles però que poden esdevenir realitats si prou gent els considera reals.
Així, la revolució cognitiva que segons Harari explica l'avantatge dels sàpiens respecte els altres homo és motivada per tres capacitats del llenguatge que, curiosament, es corresponen amb els estils de treball de Coses, Idees i Persones del nostre mètode.
