Cobra Kai vs. Miyagi-Do (o Ofensius vs. Defensius)
En el nostre mètode, plantegem que els conflictes són moments especials, que mereixen tenir-se en compte com una variable important per saber com som i com ens comportem en el nostre dia a dia, una variable independent del nostre estil de treball o de la nostra motivació.
The Karate Kid és la història d'un noi, en Daniel Larusso, que aprèn karate del seu veí, el senyor Miyagi, per defensar-se dels alumnes de Cobra Kai, un dojo karateka que guanya any rere any el campionat local -fins que en Daniel hi participa i en surt victoriós. Tant a la pel·lícula del 1984 com en totes les seqüeles posteriors, inclosa l'exitosa i recent sèrie 'Cobra Kai', ens és fàcil identificar les dues filosofies d'arts marcials enfrontades, els dos estils de karate, que es corresponen molt bé amb dos dels nostres tres estils de gestió de conflictes.
El senyor Miyagi, és sensei-mestre del Miyagi-Do karate, un estil originari d'Okinawa, al Japó. Simbolitzat amb un bonsai, aquest estil es defineix com pacífic i equilibrat. En paraules del Daniel Larusso, "Miyagi-Do és defensar-te a tu mateix i protegir els altres". Es basa en la pau interior i la concentració, i veu el karate només com una eina defensiva. Gràcies al peculiar mètode pedagògic del senyor Miyagi, en Daniel aprendrà a bloquejar cops amb els braços repetint una i altra vegada moviments senzills tot pintant una tanca, netejant un cotxe... Cops de peu defensius i contraatacs diversos, tot basat en no atacar mai primer, i defensar-se amb èxit dels atacs del teu adversari -o, millor encara, no arribar a lluitar-hi.
L'estil de karate del Miyagi-Do és molt similar a com gestionen els conflictes les persones que en el nostre mètode anomenem D, de defensives. Persones a les que no els agraden els conflictes, que els defugen tant com poden. Persones que, evidentment, si queden acorralades es defensen, però que intenten no arribar a quedar mai en aquesta situació, perquè ja n'han marxat -físicament o mental- molt abans. Si una persona Defensiva detecta que una situació pot ser conflictiva, l'esquiva tant com pot. Si sap que una decisió pot ser complicada i creu que pot provocar un conflicte, deixa passar tant temps com calgui sense decidir... De fet, el temps és el teòric gran aliat de les persones D, perquè creuen que sovint no els cal fer res més que 'amagar-se' i esperar, i el conflicte es resol sol. Són persones que sobreviuen els conflictes, no només perquè els eviten sinó perquè, com en l'estil Miyagi-Do, els bloquegen, els aturen, i, tan ràpid com poden, els obliden... Per evitar que els afectin en el seu dia a dia.
L'estil de karate Cobra Kai és totalment diferent; en John Kreese, el seu sensei, un veterà del Vietnam, defensa que no s'ha de tenir pietat cap a l'enemic, ni cap als estudiants, a qui castiga sense sense contemplacions si cal. Simbolitzat per una cobra, és un estil fort i agressiu, que no es preocupa per l'autodefensa i sí per atacar primer i contundentment. El seu lema ho deixa clar: "Ataca primer. Ataca dur. Sense pietat". De fet, ensenya que la millor defensa és encara més atac, que s'ha d'acabar amb el rival justament quan és més dèbil, i que la lluita no acaba fins que decideixes que acaba -si no pots guanyar avui, has de tenir memòria per a poder guanyar quan tinguis prou força, sense pietat.
Aquest estil es correspon molt bé la gestió del conflicte de les persones que en el nostre mètode anomenem O, d'ofensives. No els agraden els conflictes, però un cop els tenen davant, creuen, com tot bon Cobra Kai, que, si es pot, s'ha d'atacar primer, atacar dur, i sense pietat. Però si no ho poden fer, perquè no tenen prou poder o perquè no és el millor moment per a fer-ho, s'ho apuntaran, faran les seves llistes negres i, quan puguin i sigui el moment adient, recordaran i atacaran amb totes les forces. Per això de vegades poden semblar persones defensives, quan simplement esperen el seu moment per a poder tornar-s'hi. I aniran deixant un rastre de vençuts pel camí, amb el que sovint ells també acabaran caient -però no sense endur-se algú més per davant.
Els dos estils de gestió del conflicte que ens presenta el món de The Karate Kid són ben habituals als nostres equips, on segur que, davant de qualsevol conflicte, ja hi reconeixeu persones defensives i persones ofensives. Uns i altres milloren molt la seva gestió del conflicte des del moment que en tenen consciència, perquè, si guanyen en autocontrol, els uns no s'amaguen sempre de tot i els altres no sempre 'maten' per acabar conflictes... Una mica com el que passa també naturalment al món de The Karate Kid, on els Miyagi-Do aprenen tècniques més ofensives -sense renunciar al fet que el karate només és per a defensar-se, però entenent que de vegades cal actuar enlloc d'amagar-se- i els Cobra Kai aprenen tècniques més defensives -sense renunciar a atacar, però sense matar cada cop que hi ha un conflicte, i amb una mica de pietat.
En el nostre mètode definim un tercer grup, les persones N, de negociadores. Però d'aquestes persones, que sembla que no tenen el seu dojo al món de The Karate Kid, segurament ja en parlarem en un altre article.
