No siguis Sàuron! -o perquè cal entendre les motivacions dels altres
Sàuron, el gran malvat que vol regnar sobre tota la Terra Mitjana, és un enemic temible; la seva derrota a El Senyor dels Anells també ens pot explicar un problema que és força habitual en el nostre dia a dia, on hi ha molts més Sàurons del que ens podria semblar.
Senyor Fosc de Mórdor, creador de l'Anell Únic, líder militar d'exèrcits d'humans i monstres... Tolkien explica a les seves cartes que va crear Sàuron com el més proper al mal absolut, algú que havia començat amb bones intencions però que havia estat corromput pel poder, i que "va anar més enllà que els tirans humans en el seu orgull i desig de dominació".
Si analitzem el personatge més enllà d'aquest mal gairebé absolut que representa, veiem que la seva motivació única i imparable és el desig de dominar-ho tot, de sotmetre tots els pobles de la Terra Mitjana, ja siguin humans, elfs, nans, ents, hòbbits.. Sota el seu domini total. Seguint el nostre mètode, és un L, algú motivat pel Lideratge -en seu cas, de manera extrema i malaltissa.
A les persones L els agrada el poder, dirigir, manar, posar-se al capdavant; i això, de per sí, no és ni bo ni dolent, és simplement una de les possibles motivacions a la feina -i a la vida. Però el que farà que sigui derrotat, l'error de Sàuron, que és comú a moltes persones, siguin o no motivades pel Lideratge, és creure i actuar pensant que tots els seus enemics tenen la mateixa motivació, busquen el Lideratge, volen el control, el domini, fan el que fan per tenir el màxim de poder.
A les històries de Tolkien veiem que Sàuron, una i altra vegada, interpreta les motivacions dels altres a través de les seves; com expliquen a In Deep Geek, "això no va ser només un descuit per a Sàuron, va ser un fracàs absolut per entendre les motivacions i el caràcter. No només no coneixia realment en Gàndalf, és que no entenia ningú que es preocupava per alguna cosa més que ell mateix, qualsevol que estimava, es preocupava pels altres i els prioritzava. Sàuron simplement no els podia entendre, i això el duria a la derrota".
Sàuron, mitjançant els anells, corromp homes i nans amb la promesa de poder, de Lideratge. El seu Anell Únic augmenta el poder del seu portador de manera exponencial, corrompent-lo alhora amb el seu mal.
De fet -i com expliquem al nostre llibre- Sàruman el Blanc, el mag més poderós, el primer de l'ordre dels Istari, enviats a la Terra Mitjana justament per combatre l'ascens de Sàuron, comparteix la motivació de Sàuron, la necessitat de Lideratge. Sàuron l'entén, el tempta i aconsegueix corrompre'l, 'sumant-lo' a la seva causa sabent que, com ell, Sàruman també vol l'Anell Únic per a aconseguir derrotar-lo i ser el Senyor de tota la Terra Mitjana, entenent la fragilitat d'aquesta aliança però aprofitant-la de manera intel·ligent contra els seus enemics comuns, els regnes humans de Ròhan i Góndor. Sàruman el sap manipular, el sap posar al seu costat, sap que la motivació de l'altre no és ajudar-lo sinó aconseguir més poder i, si cal, trair-lo, però ho aprofita amb astúcia per al seu propi benefici.
Gàndalf el mag, en canvi, no es mou per la necessitat de Lideratge, sinó d'Empatia. Com a E, no vol liderar la Germandat de l'Anell, paper que correspondrà a Àragorn, el futur dei de Góndor; Gàndalf vol acabar amb el gran mal que representa Sàuron, però ho vol pel bé de tota la Terra Mitjana i non només pel seu propi interès; vol que tots els pobles lliures ho segueixin sent, feliços i no sota la tirania de Sàuron -o Sàruman.
Per això Gàndalf rebutja tocar l'Anell Únic davant l'oferiment d'en Frodo: per por, no només de la seva corrupció, sinó del gran poder que podria tenir gràcies a ell, que el faria tan o més poderós que Sàuron però, alhora, el podria temptar a voler ser el cabdill de tots els pobles, un líder bondadós però amb un poder tan absolut que, en la lògica tolkiana, el corrompria i el faria acabar sent una versió diferent del mateix Sàuron -una mica el mateix que el que diu la reina elfa Galàdriel quan en Frodo li ofereix l'Anell i també és temptada: "I ara, per fi, el tinc aquí. ¡Me l'oferiu lliurement! Al lloc del Senyor Fosc hi instal·lareu una Regina. ¡I jo no seré fosca, sinó bella i terrible com el Matí i la Nit! ¡Formosa com la mar i el Sol i la Neu a la Muntanya! ¡Temible com la Tempesta i el Llamp! Més forta que els fonaments de la terra. ¡Tots m'estimarien i se'n desesperarien! [...] "He passat la prova. M?empetitiré, i aniré cap a l'est, i continuaré essent Na Galàdriel".
Sàuron no entén aquestes reaccions contràries a tant de poder, no veu més enllà de la seva pròpia motivació; planteja tota la seva estratègia sota el supòsit que els seus enemics busquen l'Anell per a aconseguir-lo, per tenir el seu poder i, amb aquest, no només acabar amb ell sinó dominar tota la Terra Mitjana. Comprèn en Sàruman, i sap que la seva ajuda per a trobar l'Anell és relativa, perquè sap que si l'aconsegueix el voldrà per a ell i hi haurà de lluitar i derrotar-lo per a dominar el món sencer. I pensa que en Gàndalf, com qualsevol altre dels seus enemics, el busca pel mateix motiu, perquè no en pot entendre cap d'altre.
Com pot ser que dos petits hòbbits, en Frodo i en Sam, amb l'ajuda d'en Gòl·lum, aconsegueixin dur l'Anell fins al lloc on va ser creat per tal de destruir-lo, al bell mig d'un Mórdor controlat per Sàuron i els seus orcs i Nazgûls? Doncs, en bona part, perquè Sàuron no entén la seva motivació, no és capaç d'entendre altres motivacions que no siguin la recerca del poder. No creu que ningú sigui capaç de destruir l'Anell Únic, perquè creu que tothom el vol tenir per, amb la seva ajuda, derrotar-lo i fer-se amb el poder -la seva motivació, que per a ell és l'única motivació existent. No cal defensar res, no cal enviar-hi tropes, no cal patir... Perquè ningú no seria tan ruc de voler destruir l'Anell Únic, l'artefacte més poderós de tota la Terra Mitjana, en lloc de fer-se'n amb el control i utilitzar-lo contra ell.
Així, en termes de les nostres "lletretes", Sàuron és un L incapaç d'entendre que al món hi ha persones que no es mouen per la voluntat del Lideratge sinó per altres motivacions, com són els Resultats o l'Empatia. I no entendre això li costa molt car, perquè no només no aconsegueix el seu objectiu, sinó que és destruït.
I el que és sorprenent és que això no és gens estrany; de fet, si hi penseu, segur que aviat trobareu Sàurons al vostre entorn professional o personal; persones que creuen que tothom actua seguint la mateixa motivació que ells o elles tenen, ja siguin moguts pel Lideratge o pels Resultats o per l'Empatia. Persones que no entenen les reaccions d'altres persones amb motivacions diferents, o les intenten entendre des de les seves pròpies motivacions pensant que, en el fons, d'amagat, a l'hora de la veritat... Tothom es mou pel mateix que ells o elles es mouen.
En canvi, tot i que els Sàurons del nostre entorn no ho entenguin, les persones som complexes i les nostres motivacions poden ser ben diferents -i igualment vàlides: entendre les motivacions del nostre equip evita molts malentesos, i crea moltes oportunitats.
