El cas dels regidors Ofensius (o com a la vida cal tenir mà esquerra)
Un cop, explicant el nostre mètode a equips de govern municipals, em vaig trobar una situació curiosa: els exposava la gestió del conflicte, i tots els regidors que tenia asseguts a primera es miraven entre ells, assentien i somreien amb complicitat, fins que un va dir "Per això tenim tants merders!".
Vaig aturar-me per poder-ho comentar i... Sí, la situació era prou divertida: escoltant-me explicar les tres possibles gestions del conflicte, els sis regidors de l'equip de govern s'havien adonat que eren tots Ofensius; és a dir, que tots encaraven els conflictes de la mateixa manera: amb desgana però, un cop posats, amb tota la força, actuant amb contundència... I amb memòria i rancúnia i llistes negres, deixant un rastre de 'cadàvers' al seu pas, ja fossin treballadors municipals, presidents d'entitats, veïns...
És a dir, quan qualsevol d'aquest regidors anava a parlar amb uns veïns que tenien una queixa sobre l'acció de l'Ajuntament, la seva gestió d'aquell conflicte sempre era Ofensiva i, sovint, acabava generant nous conflictes; quan hi havia algun problema intern amb els seus treballadors municipals, el conflicte es resolia amb contundència i sovint amb conseqüències que a la llarga retornaven i complicaven l'ambient de treball... Quan un d'ells s'emprenyava amb el president d'una entitat, les coses anaven mal dades perquè el posava a la seva 'llista negra' particular i no li perdonava ni una... I així amb tot.
Però, de fet, gran part del problema era que mai no s'havien fet aquesta reflexió; que ells veien com a normal, com habitual, la gestió Ofensiva dels conflictes, perquè tots ells eren O. Però al món també hi ha persones Defensives i Negociadores, i els conflictes sovint es resolen millor combinant i compensant les nostres gestions diverses.
L'explicació del mètode els va fer entendre que podien complementar la seva O fent-se acompanyar a les visites amb veïns on hi havia merder per algun treballador municipal -o company del partit- que fos Defensiu o Negociador, o fins i tot delegant algunes de les interaccions més complicades/polèmiques en persones d'un perfil no Ofensiu per tal d'evitar crear nous incendis. Que no tenien perquè deixar de ser O, però que podien modular aquesta gestió del conflicte acompanyant-se i escoltant persones D o N del seu entorn, per tal d'actuar amb tota la contundència quan fos necessari, però no sempre i en tot moment.
Que tot un equip sigui Ofensiu no és una situació habitual, però com veiem tampoc és impossible; habitualment, als nostres equips hi ha persones Defensives, Ofensives i Negociadores, i aconseguir millorar la gestió dels conflictes és relativament fàcil un cop s'entén el mètode i s'hi veu la utilitat de manera compartida: les O aprenen a equilibrar-se ajudant-se de les D i N, i les D fan el mateix ajudant-se de les O i N. I les persones Negociadores també veuen l'avantatge d'ajudar-se de les O o les D segons els convingui.
