"Ubi fracassorium ibi fuggitorium", o les sortides dels Defensius

Pulcinella és un dels personatges de la Commedia dell'arte, els espectacles improvisats de carrer del renaixement italià; astut i filosòfic, màscara negra amb un gran nas, barret blanc punxegut... A Nàpols esdevé un dels personatges principals d'aquest teatre, representant la plebs napolitana, l'ànima del poble humil.

Vaig tenir l'oportunitat d'assistir al seminari i concert de música antiga "Pulcinella musico e filosofo. Arie e cantate comiche napoletane nel Settecento", on diversos especialistes van intervenir per fer-nos entendre el personatge i la seva importància; del conjunt d'idees que en van sortir, una que va explicar en Corrado Bologna em va agradar especialment, també perquè té molt a veure amb el nostre mètode: la filosofia de Pulcinella es resumeix en la sentència "Ubi fracassorium ibi fuggitorium", és a dir, "On hi ha un fracàs hi ha una fugida"...

Passi el que passi a l'escena, per molt greu que sigui, en Pulcinella sempre busca -i troba- una manera de sortir-se'n, una via d'escapament; les seves aparicions a les obres són sempre als entreactes, no deixen de ser interrupcions... Que acaben en fugida. És a dir, per a tot fracàs hi ha una sortida, una manera d'esquivar el problema, una manera de continuar endavant deixant allò enrere sense prendre mal.

Aquest comportament vital es correspon prou bé amb l'actitud davant dels conflictes dels Defensius; tal i com fa en Pulcinella, les persones Defensives no busquen solucionar el conflicte, ni s'hi enfronten, sinó que, si poden, l'esquiven, busquen vies per a fugir-ne i seguir amb la seva vida, deixant-lo enrere i, si pot ser, ben oblidat.

Les persones Defensives que fan servir al màxim la seva gestió del conflicte es tornen expertes en trobar vies de fugida, o, el que és el mateix, els 'graus de llibertat' dels que sempre parla en Jordi Oliveres Prats: davant de qualsevol situació, decisió, problema... Intenten mantenir el màxim d'opcions possibles, el màxim de temps possible... Per a no veure's obligades a escollir fer una o altra cosa i no poder fugir-ne; els Defensius no volen quedar mai atrapats en cas que de sobte apareguin problemes o conflictes, i per això sempre intenten escollir les opcions que no tanquen la porta a noves possibilitats, que no deixen de ser noves vies de fuga: ubi fracassorium ibi fuggitorium.

No cal ser Defensiu per entendre les bondats d'aquest sistema pel que fa a la supervivència; també és veritat que a les persones Ofensives aquest sistema els pot posar molt nerviosos, perquè prefereixen afrontar el conflicte de cara, "matar o morir" en lloc de fugir, i el que per als Defensius és instint de supervivència per als Ofensius pot semblar debilitat o fins i tot covardia.

Als nostres equips sovint hi treballen persones D i persones O, i conèixer aquesta manera de fer dels Defensius ens pot ajudar a a cohesionar i entendre millor els altres, tal com són i no com volem que siguin.