(Publicat a Àmbits, revista del Col·legi de Politòlegs i Sociòlegs de Catalunya, 2003.

Quan alguna cosa s'omple de teranyines indica que estan passant dos fenòmens: primer, la cosa fa temps que no es mou, i segon, a la cosa fa temps que no li treuen la pols.

En política hi ha una cosa semblant a les teranyines: l'índex d'abstenció. Quan fa temps que no es produeixen canvis en les polítiques ni en la manera de comunicar-les ni en la manera de fer-les ni en els actors polítics, l'abstenció puja. Això no és bo.

L'abstenció també puja quan hi ha una gran estabilitat política i social. Llavors, sovint, la gent es desinteressa per la política. Hi ha qui diu que això no és dolent, però segur que per a polítics i politòlegs aquesta situació no és convenient. Mai no pot ser bona notícia que la gent es desinteressi pel nostre producte. Per tant, per a polítics i politòlegs, en realitat, les dues causes per a l'augment de l'abstenció són en realitat la mateixa: si no espavilem, no venem.

(Article publicat a El País el 24.02.2003 per Manuel Zafra i Albert Calderó).

En vigílies de les eleccions municipals convé fer algunes reflexions sobre el cas de l'exregidor d'Urbanisme de Banyoles, Josep Alsina, condemnat recentment a dos anys i mig de presó pel naufragi d'un vaixell turístic al llac gironí, que va causar la mort a 21 turistes francesos.

Tot el poble de Banyoles ha expressat la seva indignació davant d'un esdeveniment tan desgraciat, igual com les entitats municipalistes catalanes i espanyoles. És difícil d'entendre perquè un regidor hauria de pagar amb la presó el fet que el vaixell incomplís certs requisits tècnics o administratius. No elegim representants polítics municipals perquè supervisin vaixells; els elegim perquè defineixin els objectius polítics, perquè estableixin les prioritats, perquè prenguin decisions; els elegim, en el cas de Banyoles, perquè facin del llac un senyal d'identitat del municipi.

(Article preparat per a el Curs sobre Ciència regional i economia urbana avui: tècniques per a l'anàlisi socioeconòmica de la Universitat de Barcelona. Juliol 2002)

"Els decisors, sigui quin sigui el seu àmbit d'actuació, són persones i, com totes les persones, al llarg de la seva trajectòria professional creen els seus propis sistemes d'informació. Amb el pas dels anys, cada decisor configura un sistema molt particular per obtenir informació útil per prendre decisions, principalment per estalviar temps i esforços.

 

Cada decisor acaba determinant, de tot l'allau d'informació que rep contínuament, quin tipus d'informació l'interessa, quina és o no rellevant per a les funcions que exerceix, quines fonts empra, quines són fiables i quines no, quin tipus de suport o canal prefereix, etc. Es a dir crea el seu sistema d'informació personal.

D'aquest esquema de comportament i atès que cada persona és diferent, s'arriba a la conclusió que cada decisor alimenta la seva pròpia base de dades i estableix el sistema d'alimentació més adient per actualitzar aquesta base."

 

(Article publicat a El País el 22.04.2002 i al número 114 de "Estudios de divulgación" del CEMCI per Albert Calderó i Manuel Zafra).

gobierno local.
La proposta d'elecció directa de l'alcalde pot enfosquir una altra reflexió de menor impacte mediàtic però probablement més rellevant per al bon govern local.

Si la voluntat dels dos grans partits espanyols és formalitzar un pacte que situï en els governs locals competències exercides per les comunitats autònomes hauran de meditar si l'actual regulació corporativa del govern local constitueix un bon suport institucional per complir l'encàrrec amb garantia.

(Ponencia presentada por Albert Calderó en los Primeros Encuentros Nacionales de Administración Local, en Lugo, Junio de 2001).