Liderar equips (també) és comprendre les exterioritzacions emotives

Com som
30

Tots els equips tenen persones amb exterioritzacions emotives ben diferents; entenem per exteriorització emotiva el fet de comunicar (o no) les emocions amb la cara, el llenguatge no verbal, l'expressivitat...

L'exteriorització de les emocions és una part molt important de la comunicació, en siguem conscients o no. No és el mateix dir qualsevol cosa amb un llenguatge no verbal que acompanya allò que diem, que no que la nostra cara comuniqui el contrari del que diuen les nostres paraules. Dir "estic molt enfadat!", si no va acompanyat d'una gestualitat irada, d'una cara que comuniqui aquesta afirmació, semblarà poc sincer; "quina il·lusió m'han fet aquests mitjons!", si no va acompanyat d'un llenguatge no verbal adient, sovint comunica que el regal potser no ens ha fet tanta il·lusió.

Però el fet és que no tothom comunica emocions quan s'expressa, ni tothom comunica les emocions que realment sent.

Hi ha persones que fan sempre la mateixa cara, que no exterioritzen gairebé cap emoció; hi ha altres persones que amb la cara paguen, que exterioritzen tot allò que senten, ho vulguin exterioritzar o no; i hi ha altres persones que exterioritzen emocions que potser no senten en realitat. Aquests es corresponen amb els tres tipus d'exteriorització emotiva del nostre mètode: les persones Misterioses, les persones Franques i les persones Actorals.


Anomenem Misterioses, o persones M, aquelles persones que no exterioritzen les seves emocions, que sempre fan més o menys la mateixa cara. Persones amb "cara de pòquer", persones que poden tenir una cara sempre seriosa tot i estar contentes, o sempre somrient tot i sentir-se enfadades... Persones que sempre fan la mateixa cara. Al definir-les no entrem a saber si això s'esdevé de manera espontània o entrenada, només constatem el que podem observar a simple vista.

Quan parlem amb una persona M, tindrem molt poques pistes per saber si allò que li diem li agrada o no, si hi està interessada o no... Cap ni una si només observem el seu llenguatge no verbal. Quan expliquem alguna cosa a una persona M haurem de fixar-nos en altres detalls, com si ens repregunta coses, si intervé en la conversa, si llegeix el paper que li donem... Perquè si només intentem llegir la seva cara, no en traurem cap informació.


En canvi, per a les persones Franques es va escriure allò de "la cara és el mirall de l'ànima"; les persones F exterioritzen totes les seves emocions, tant si volen com si no. Si s'enfaden, les veiem -i notem- enfadades, i si no els agrada alguna cosa que diem ho notem fàcilment, sense que els calgui ni parlar.

Les persones F solen semblar sinceres, ho vulguin o no. Però, justament per això, de vegades intenten controlar aquesta sinceritat expressiva, perquè els pot dur a molts problemes. Mentre una persona Misteriosa no comunicarà entusiasme però tampoc decepció amb el regal dels mitjons, la persona Franca s'haurà d'esforçar molt per no comunicar la seva sincera decepció per molt que parli de la il·lusió d'aquest regal que acaba de rebre, i en general per a la supervivència de la seva vida en societat.


El tercer grup, les persones Actorals, també exterioritza emocions, però independentment de les emocions que realment sent. Les persones A poden sentir-se tristes però comunicar alegria, sentir-se enfadades però fer cara neutra, sentir-se felices però semblar tristes... Amb independència de si n'han après o si ja eren així, la seva habilitat per comunicar emocions quan es comuniquen és més o menys independent de les emocions que senten.

Ben controlades, les persones Actorals tenen una avantatge important en les relacions socials; saber posar cara seriosa quan toca, emocionar-se si cal, enfadar-se quan s'ha d'estar enfadat, i riure sincerament quan s'ha de riure... El que diuen es correspon amb el que exterioritzen que senten, i reforça molt els seus missatges. Però, mal controlades o molt observades en diferents situacions i "descobertes", les A poden transmetre una imatge de falsedat, de "teatre del dolent", que els pot resultar perjudicial.

Entendre que als nostres equips hi ha persones M, F i A ens pot ajudar a evitar molts malentesos: si la persona Misteriosa fa cara seriosa, i sempre fa cara seriosa, no vol dir que estigui enfadada ni que li passi res, simplement fa la seva cara habitual. Si la persona Franca ens resulta de vegades massa honesta, no ho fa per molestar-nos, és que no pot evitar comunicar les seves emocions. Si descobrim que la persona Actoral ens fa un paper però no es creu allò que ens diu, no intentem canviar com és, i treballem per aconseguir la seva sinceritat a l'equip, aprofitant la seva habilitat quan correspongui.

De fet, totes les exterioritzacions emotives tenen les seves avantatges; les persones Misterioses no comuniquen favoritismes, ni fan mala cara en situacions incòmodes, i són bones en negociacions perquè la seva 'cara de pòquer' no dóna cap informació a la resta. Les persones Franques semblen molt sinceres, i poden transmetre les seves idees acompanyant-les d'emocions de manera molt natural -i agraïda per a qui les escolta. Les persones Actorals poden adequar les emocions que transmeten al context i el missatge que volen transmetre, amb el que poden ser molt bones comunicadores.

Però també hem de pensar que, des del punt de vista del nostre mètode, conèixer aquestes tres exterioritzacions és molt útil quan intentem determinar la resta de lletres que conformen la personalitat d'algú; si algú és Misteriós, ens costarà més saber quines lletres podrien definir el seu estil de treball, la seva motivació, la seva gestió de conflictes o la seva implicació vital... Mentre que si algú és Franc, només observant atentament ja podrem deduir-ho. Els Actorals, per la seva banda, ens suposaran un repte diferent: com que no podrem saber de la sinceritat de les seves emocions, haurem d'intentar conèixer la seva trajectòria, per poder deduir allò que (potser) no ens vol comunicar. Per exemple, un Actoral que vulgui semblar de Lideratge i Negociador ho pot arribar a semblar... Fins que arriba el primer conflicte i descobrim que és Defensiu o Ofensiu. Si abans ens hem informat de com ha afrontat conflictes anteriors, potser ens estalviarem la sorpresa...

Comprendre les tres exterioritzacions emotives ens permetrà entendre més les reaccions dels membres del nostre equip, i ens ajudarà a treballar millor junts, sense intentar que ningú deixi de ser com és!



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522