El treball dels tècnics a l'Administració: mètodes d'organització i recursos humans

Docs Jordi Oiliveres
7/6/01
2.657
0

(Ponència de Jordi Oliveres al Curs Rorqual d'Estrategia Local, juny 2001)

1. Els tècnics tenen poder.

 

Les capacitats tècniques de conèixer i comprendre els fenòmens, d'identificar problemes i definir-ne solucions, de posar en pràctica les solucions, signifiquen poder.

2. El poder dels tècnics ha d'actuar a favor de la institució i no en contra.

Calen mètodes directius, organitzatius i de recursos humans per fer que les capacitats tècniques siguin un actiu de la institució i no un passiu, una eina per aconseguir els objectius de la institució i no un obstacle.

 

Pròleg del llibre Espejo de Príncipes de Pedro Belluga

Docs Albert Calderó
31/12/00
2.572
0

(Ed. Estrategia Local, 2000).


Pedro Belluga Tous va néixer en els primers anys del segle XV i va morir el 1468, un any abans del naixement de Maquiavelo. Va ser un jurista valencià que es va doctorar en Dret Civil i en Dret Canònic a Bolonya i va estar al servei dels reis d'Aragó, Alfonso V i Juan II, com a advocat.

La participació de la societat civil en la definició de polítiques públiques

Docs Jordi Oiliveres
4/12/00
2.450
0

El coneixement amb detall de la societat i del seu esdevenir és una part essencial de l'activitat de les institucions públiques i és aquest coneixement, allò que permet que els governs de les institucions puguin dissenyar polítiques públiques que s'adeqüin a les necessitats de la societat, i que puguin reaccionar a temps per solucionar problemàtiques socials diverses.

Un dels factors clau per poder actuar d'una manera preventiva "especialment des de les institucions públiques" és conèixer i analitzar en profunditat les característiques i els comportaments de la societat. Aquest coneixement permet saber quines són les necessitats i els problemes dels ciutadans, i actuar en conseqüència; però també permet tenir una bona base per preveure problemàtiques futures.

 

 

La planificació estratègica de l'activitat estadística de Catalunya

Docs Jordi Oiliveres
4/12/00
2.364
0

En aquest article s'expliquen detalladament les raons, la naturalesa i el resultat de l'aplicació de la planificació estratègica com a instrument de planificació de l'activitat estadística.

Un primer apartat, "Les lleis del pla estadístic de Catalunya: l'aplicació d'eines de planificació en la definició dels objectius de l'activitat estadística", explica la filosofia, l'estructura i els continguts de les dues primeres lleis del pla estadístic de Catalunya (Llei del pla estadístic 1992-1995 i Llei del pla estadístic 1997-2000).

En el segon apartat, "La nova Llei d'estadística: preparant l'estadística catalana del segle XXI", acosta al lector la definició dels objectius de l'estadística pública catalana els anys previs al canvi de segle que el Parlament recull en la Llei 23/1998, de 30 de desembre, d'estadística de Catalunya.

 

 

L'organització

Docs Jordi Oiliveres
4/12/00
2.603
0


La definició de polítiques de comunicació interna ha estat objecte de molts debats, propostes originals d'implementació i de manualitzacions. Aquestes múltiples aproximacions tècniques i expertes al tema responen a una demanda cada cop més manifesta al si de les direccions de grans organitzacions: la necessitat d'un sistema de comunicació interna que faciliti l'accés a la informació de totes les persones vinculades a una institució i de tots els nivells de forma periòdica, regular i fiable, i que al mateix temps sigui un instrument integrador i de foment de valors positius dins de l'organització.

La manca d'una política de comunicació interna i d'un sistema que la posi en marxa en una institució gran pot generar greus problemes, no solament en la gestió dels recursos humans, sinó també en l'obtenció de resultats positius dins del seu àmbit d'actuació.

L'absència d'un sistema de comunicació intern cedeix als canals informals de comunicació la gestió de la circulació de la informació. Les notícies, llavors, són fruit de la improvisació i de l'atzar propis de les situacions de comunicació informals, com les converses en estones de lleure (bar, dinar...), les confidències a cau d'orella, els comentaris, les bromes, etc.

Aquesta situació, especialment en organitzacions grans, pot ser una font de problemes. La circulació de la informació escapa a tota lògica, els emissors són múltiples i tenen graus molt diferents de coneixement de la informació. Aquests emissors emeten, voluntàriament o no, versions parcials o deformades de la realitat, i finalment els receptors reconstrueixen aquesta realitat a partir dels fragments de missatges que han captat aquí i allà. El resultat és que es converteixen en notícia els rumors, les xafarderies, les suposicions, etc. a manca d'una altra informació amb més credibilitat i provinent d'una font amb més legitimitat.

En organitzacions petites, aquesta situació de comunicació és fàcil de canviar o de corregir sobre la marxa. La possibilitat de mantenir un tracte interpersonal quasi a diari amb la totalitat de les persones que treballen per a l'organització, facilita que des de la direcció es recondueixin rumors, s'ampliïn informacions i es combatin sorolls relacionats amb qualsevol aspecte que tinguin a veure amb la institució i el seu entorn.

En canvi, en organitzacions més grans, la comunicació interpersonal entre la direcció i la resta de les persones no és el canal idoni per aconseguir una comunicació interna eficaç. A través de la comunicació interpersonal és impossible informar de forma regular i eficaç al conjunt de les persones d'una organització sense incórrer en importants malbarataments de temps i de recursos.



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522