Política Local versus tècniques de Gestió Local.

Docs Albert Calderó
9/11/03
2.593
0

(Conferència impartida per Albert Calderó en els Cursos d'Estiu de la Universitat del País Basc, 2003).

Vídeo de la conferència

1.
La capacitat d'un Ajuntament de ser un agent estratègic actiu i positiu de la dinàmica socioeconòmica, urbana i territorial del seu municipi depèn del seu nivell d'eficàcia en un àmbit tridimensional: estratègic, relacional i gestor. I moltes inercies del passat dificulten el creixement d'aquest nivell d'eficàcia.

2.
En el pla estratègic els nostres Ajuntaments pateixen encara les seqüeles d'una concepció vuitcentista de l'estat que, en nom d'un principi de concentració dels atributs de sobirania en les institucions estatals, redueixen les entitats locals a mers administradors comunals, desposseint-les de funcions polítiques i estratègiques. De la mateixa manera que a França, on anomenen politiciens als ministres i als diputats, però simples élus als càrrecs electes dels municipis, que no casualment s'anomenen communes. Encara en la nostra legislació es parla de "corporacions" designant els Ajuntaments, com si fossin gestors d'interessos gremials, d'interessos col·lectius però fins a cert punt privats. Si els Ajuntaments no governen sinó que merament administren, poc se'n podrà esperar d'ells com a líders dels canvis estratègics.

3.
El raquitisme estratègic comporta el raquitisme relacional. La falta de visió estratègica impedeix el lideratge, la persuasió, la recerca activa d'aliats, la confecció de coalicions d'interessos que ordeni i ampliï la capacitat de la societat local de perseguir els seus interessos majoritaris. Els Ajuntaments tendeixen a esperar passius i inermes o, en el millor dels casos, implorants, que de la iniciativa i la benevolència de les institucions superiors sorgeixin els projectes i les directrius que resoldran els problemes locals. Bona prova d'això és la ja proverbial incapacitat de les associacions i federacions de municipis de defensar amb algun èxit els interessos dels ens locals davant les iniciatives (o la falta d'iniciatives) de les institucions superiors.

4.
Es podria pensar que el subdesenvolupament de les funcions estratègica i relacional tendiria a compensar-se amb un major avenç i aprofundiment en les funcions gestores, però, paradoxalment, no és així. Fins i tot en el pla gestor els avenços, si bé existeixen, són molt discrets. Per diverses raons. En primer lloc, subsisteixen àmpliament entre els funcionaris municipals concepcions molt tradicionals de la tasca municipal, que posen l'èmfasi en la formalitat i la tramitació més que en els objectius i els resultats.

5.
En segon lloc una legislació molt laxa sobre drets sindicals i una aplicació pràctica de les mateixes més laxa encara han convertit a l'administració local en un dels sectors de l'economia més sindicalizats, amb el resultat d'uns costos laborals molt alts per a les categories laborals més baixes, i a més, a causa de la bel·ligerància dels sindicats en les qüestions organitzatives internes, en unes rigideses funcionals que penalitzen clarament l'eficàcia.

6.
En tercer lloc, en tots els municipis, llevat d'en els més grans, hi ha un seriós problema originat per l'enorme diversitat de perfils professionals que es necessiten fins i tot en un ajuntament molt petit: és tal la seva atomització que, llevat de les categories més baixes, hi ha només en cada Ajuntament un o dos tècnics de cada professió, fent pràcticament impossible el creixement professional per la via més natural i senzilla: la relació mestre-oficial-aprenent.

7.
També, en quart lloc, però no en ordre d'importància, hi ha un problema en la forma d'entendre l'exercici de la política per part de la majoria dels alcaldes i regidors. Ells i elles han percebut de seguida les manques d'eficàcia, de rendiment i de motivació de molts funcionaris, i com a reacció desenvolupen un rol com a alcaldes i regidors de simples capatassos, o presumptes capatassos, dels funcionaris i treballadors municipals, abandonant els rols estratègic i relacional i concentrant-se en la direcció executiva de l'administració, una activitat per a la qual, tràgicament, manquen en molts casos de coneixements i aptituds.

8.
Aquest últim problema és la peça de tancament d'un cercle viciós. Els alcaldes i regidors que es dediquen exclusivament a intentar mobilitzar a la seva administració, sovint substituint les seves funcions o violentant els seus sistemes de treball, no aconsegueixen més que de manera feble i precària augmentar l'executivitat de la institució local; però això al preu de la seva renúncia completa a desenvolupar les funcions estratègiques i relacionals, que són les que haurien de poder produir canvis positius d'abast global.

Comentaris



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522