El regidor que inspeccionava vaixells.

Docs Albert Calderó
2.186

(Article publicat a El País el 24.02.2003 per Manuel Zafra i Albert Calderó).


En vigílies de les eleccions municipals convé fer algunes reflexions sobre el cas de l'exregidor d'Urbanisme de Banyoles, Josep Alsina, condemnat recentment a dos anys i mig de presó pel naufragi d'un vaixell turístic al llac gironí, que va causar la mort a 21 turistes francesos.

Tot el poble de Banyoles ha expressat la seva indignació davant d'un esdeveniment tan desgraciat, igual com les entitats municipalistes catalanes i espanyoles. És difícil d'entendre perquè un regidor hauria de pagar amb la presó el fet que el vaixell incomplís certs requisits tècnics o administratius. No elegim representants polítics municipals perquè supervisin vaixells; els elegim perquè defineixin els objectius polítics, perquè estableixin les prioritats, perquè prenguin decisions; els elegim, en el cas de Banyoles, perquè facin del llac un senyal d'identitat del municipi.

Així hauria de ser, però la realitat és ben diferent. Al nostre país s'ha anat consolidant en gairebé tots els municipis la percepció que el càrrec de regidor no és un càrrec polític, sinó una autorització per exercir el comandament del personal municipal i per exercir funcions tècniques i administratives sense més ni més títol que els vots dels ciutadans.

Molts arriben a regidors motivats per l'emocionant oportunitat d'enviar brigades municipals, cossos de policia i negociats administratius. Molts somien en les inquietes nits preelectorals amb el dia venturós en què podran firmar i firmar documents que canviïn històricament el destí local.

Molts arriben a les seves responsabilitats famolencs de comandament i de firma, i amb el seu inicial entusiasme desbanquen els funcionaris de la titularitat de totes les firmes possibles. La nul·la resistència, la poc dissimulada satisfacció dels funcionaris tan severament desposseïts els hauria de fer sospitar. Però no sospiten, ni ningú els adverteix de les greus conseqüències de la seva infantil ambició. Ningú no els explica que firmar documents en una administració pública pot produir a l'ansiós signant molt serioses responsabilitats administratives i penals. Ningú no els explica tampoc, i és encara més important, que firmar no significa manar, sinó que, al contrari, com més documents es firmen, menys temps queda per exercir la direcció política. Quant més se'n firma menys es governa.

El regidor que firmarà a última hora del matí és una figura habitual en els nostres ajuntaments. Quan arriba, el funcionari de torn el té preparat un bon nombre d'expedients que ell firma sense haver examinat el seu contingut, ni les seves motivacions, ni la seva transcendència. Potser pensa que firmant ha complert amb la confiança que va dipositar en ell la ciutadania. Però ignora que quan els funcionaris no firmen, i el regidor firma sense llegir, es produeixen tots els requisits per adquirir responsabilitats polítiques, administratives i fins i tot penals.

Un regidor, com un alcalde, només han de firmar les decisions polítiques, aquelles que exigeixen l'elecció entre diverses possibilitats; quan la decisió és reglada, ha de firmar un funcionari. Quan la qüestió és tècnica, ha de firmar un funcionari. Quan la qüestió és jurídica, ha de firmar un funcionari. Aquestes senzilles advertències no les reben els regidors al principi del seu mandat, cauen en la seva importància quan cometen errors o, més dramàticament, quan el jutge els condemna, com el regidor de Banyoles.

El regidor de Banyoles és innocent però el jutge té raó en condemnar-lo. Els qui tenen la culpa són els qui no es preocupen per instruir-lo, els qui només li pinten un panorama falaguer despreocupant-se després de la seva sort.

La responsabilitat hauria de recaure en les institucions responsables de la formació dels polítics locals: les diputacions, els partits, les federacions de municipis. Moltes d'aquestes institucions, i molta gent, pensen que no s'han de formar els nous regidors. Es pensa potser que els vots donen la saviesa. Però no.

Els regidors i alcaldes han d'aprendre a governar, perquè el que no s'aprèn no se sap. Hi ha qui intenta ensenyar, i organitza cursets d'unes quantes hores intentant que els alcaldes i regidors aprenguin en una estoneta el que els funcionaris tarden molts anys a aprendre. Tampoc no és això. Instruir un polític no significa capacitar-lo perquè exerceixi de tècnic. Ensenyar a un polític local la seva funció és ensenyar-lo a governar. La democràcia és un règim on gent no experta dirigeix políticament gent experta.



c/ Villarroel, 9 pral 1a - 08011 BARCELONA - Tel.: 934 817 410

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522