La síndrome pencaire

Articles Revistes
11 febr. 2013
1.641
0

Per Albert Calderó

Avui parlaré d’un dels grans problemes de l’autonomia de Catalunya, que es va extrapolar en un gran problema constitucional espanyol, i que és pare i mare de la crisi institucional actual: la síndrome pencaire.  Un gran i greu problema del que no parla ningú. 

L’origen de la síndrome pencaire és a la transició política. A les élits catalanes del moment hi havia una enorme fam d’autonomia política, i a la vegada un desconeixement quasi total (com era lógic) de la complexitat de la política pública. 
 
Al mateix temps, a les élits reformistes de l’estat franquista hi havia una situació exactament contrària: un gran coneixement de les interioritats de les polítiques d’estat i una falta absoluta de voluntat de descentralització política. 
 
De manera que les dues peces van encaixar perfectament. Com es pot cedir a la fam d’autonomia política sense fer gaire gens descentralització política? Senzill, si els que demanen no entenen gran cosa de la maquinària de l’estat. 
 
La solució és la següent: donat que els autonomistes pensen que l’autonomia és “fer coses” perquè són gent pencaire, es tracta de descentralitzar la feina, però amb pocs diners i gairebé sense decisions. I així va començar la cosa en l’etapa preautonòmica i preconstitucional: en deien descentralització “de competències” i ho era, però de competències operatives. Les competències de gestió (incloent el finançament) i les de decisió es quedaven a Madrid. 
 
Així s’ha arribat a la situació actual: la Generalitat i les altres autonomies fan gairebé tota la feina de l’estat, exercint les competències operatives de tots els grans temes, sobretot dels feixucs i complicats; però amb un finançament de mínims o sota mínims. I l’estat s’ha quedat sense feina, sense maldecaps, amb gran part de la capacitat de decisió via lleis de bases i lleis ordinàries, amb més de la meitat dels diners i amb tot el temps del món per pensar com i en què gastar-los.
 
Tenim autonomies proletàries, pobres, enfeinades, endeutades amb el seu patró, i un patró ric que les renya per males gestores, mentre gasta i gasta amb criteris de nou ric capriciós, irresponsable i lliure d’obligacions… generant molt més dèficit que les autonomies però mantenint tots els mecanismes de l’estat per gestionar-ho amb profit. 
 
Ara els pencaires estem descobrint l’estafa i volem canviar la situació… 
…ens convindria, aquest cop, pencar menys i pensar més. 
 

Versió de l'article en pdf per imprimir

 

 

Comentaris



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 934 817 410
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522