Preparar un discurs: sang, suor, llàgrimes (i esforç)

Articles Revistes
19 abr. 2012
1.490
0

Per Joan Queraltó

Sir Winston S Churchill

Sir Winston Churchill, reconegut orador, va fer el seu discurs més famós el 13 de maig de 1940. Parlava davant de la Cambra dels Comuns del Regne Unit, pronunciant les seves primeres paraules després de ser escollit primer ministre, quan els soldats britànics lluitaven a Holanda i Noruega i es preparaven per anar al Mediterrani, i la batalla aèria sobre Anglaterra era constant. És el discurs anomenat “blood, toil, tears and sweat”, aquí traduït per “sang, suor i llàgrimes”. Curiosament -o no, vist com ens van les coses com a país- a la nostra traducció sempre obviem la paraula “toil”, que vol dir “esforç” o “treball esgotador”.

El considerat com a millor discurs de Churchill dura tot just cinc minuts. Com ja explicava en un article anterior (“Els perills d’enrotllar-se fent discursos (polítics)”), les nostres pors mai no han de ser per parlar poc, sinó per parlar massa. Per a fer un bon discurs, l’important és esforçar-se i treballar-lo abans, per aconseguir que duri el temps necessari per a comunicar el missatge a transmetre; no ha de durar ni un minut més –si és que realment volem transmetre algun missatge i no simplement escoltar-nos en un pur exercici narcisista.

Igual que al traduir el discurs de Churchill oblidem la paraula “esforç”, sembla que a molts dels nostres polítics els fa mandra treballar els seus discursos. I és un greu error. Cal preparar-se els discursos, no només perquè així s’aconsegueixen discursos més breus, sinó perquè es fan més interessants –i, sorprenentment, de vegades aconsegueixen que una part de l’audiència els escolti amb interès.

La preparació permet, entre d’altres eines, utilitzar unaestratègia tan senzilla com la repetició. L’expressió “sang, suor i llàgrimes” no era idea de Churchill. Ja l’havia fet servir l’encara no president Theodore Roosevelt, en un discurs del 2 de juny de 1897 al Col·legi de la Marina de Guerra dels Estats Units d’Amèrica. Es creu que Churchill hauria llegit aquesta frase d’aquell discurs, o potser el coneixia perquè era bon lector de les conegudes obres de Roosevelt d’història militar. Però Roosevelt tampoc havia estat original, ja que també s’havia preparat el seu discurs: “sang, suor i llàgrimes” va ser pronunciat per primer cop per Giuseppe Garibaldi el 2 de juliol de 1849, quan va reunir les seves forces revolucionàries a Roma.

Per què no es treballen una mica més els discursos polítics? Segurament la resposta la trobem en l’afirmació de Harold Wilson, primer ministre laborista britànic: "Preparar un discurs de deu minuts em costa dues setmanes; un discurs d'una hora, una setmana, i un discurs de dues hores el puc improvisar en qualsevol moment".

Comentaris



c/ Camí d'Agell, 21 - 08349 Cabrera de Mar - Tel.: 934 817 410
BARCELONA

Inscrita al Registre Mercantil de Barcelona, Volum 11303, Llibre 10108, Secció 2a, Foli 18, Full núm. 131675
© ESTRATEGIA LOCAL, SOCIETAT ANÒNIMA - CIF A-59108522